El laborista Sadiq Khan, fill d'un matrimoni pakistanès que es va instal·lar als suburbis de Londres als anys 60, es va convertir ahir en el primer alcalde musulmà de la capital britànica, càrrec del qual va prendre possessió. Aquest antic activista pels drets humans de 45 anys, que va créixer al costat de set germans en un habitatge de protecció oficial, es va imposar al candidat conservador, Zac Goldsmith, descendent d'una adinerada dinastia d'empresaris.

Khan ha repetit durant la campanya que la seva trajectòria personal és paral·lela a la història recent de Londres, una metròpoli amb 8,6 milions d'habitants en la qual el 44% de la població forma part d'una minoria ètnica. El programa amb el qual ha guanyat els comicis combina mesures dissenyades per aconseguir vots en diversos tipus de terrenys. Promet solucions dràstiques a la crisi de l'habitatge i congelar el preu del transport urbà, alhora que assegura que serà l'alcalde "més favorable als negocis que hagi tingut Londres fins ara".

Khan va néixer poc després de l'arribada al Regne Unit dels seus pares, un conductor d'autobús i una costurera que van exprimir els seus sous i els ajuts públics per tirar endavant la seva família a Tooting, un barri al sud de la ciutat que encara avui lluita per treure's de sobre la fama de conflictiu.

El polític laborista, que va entrenar com a boxejador en la seva joventut, va dormir en una llitera a casa dels seus pares fins als 24 anys, quan es va independitzar després de casar-se amb la també advocada Saadiya Ahmed, amb qui té dues filles. En aquesta època va començar a treballar en la firma de l'activista humanitària Louise Christian, que només tres anys després el va fer associat del seu bufet, ara amb el nom de Christian Khan. També va ser durant tres anys president de Liberty, un grup de pressió a favor dels drets civils.

Com a advocat, el nou alcalde laborista va representar fa més d'una dècada figures controvertides com el líder del grup Nació de l'Islam, Louis Farrakhan, que té vetada l'entrada al Regne Unit, fet que han utilitzat els seus crítics durant la campanya per acusar-lo de ser transigent amb l'extremisme.

Els seus temps com a lletrat van acabar quan va quedar vacant la plaça laborista a la circumscripció de Tooting, el 2004, des de la qual va arribar un any després a la Cambra dels Comuns. El primer ministre Gordon Brown va nomenar-lo el 2008 secretari d'Estat "júnior" per a les comunitats locals i, el 2009 va passar a ser secretari d'Estat de Transport.

Campanya decisiva

El pas definitiu en la seva carrera política en el laborisme va arribar el 2010, quan va dirigir la campanya que va portar Ed Miliband a ser triat líder de l'oposició. Cinc anys després, Kahn va ser un dels dirigents que va nominar l'esquerrà Jeremy Corbyn per succeir Miliband, si bé des de llavors s'ha distanciat del nou líder i de les seves polítiques.

En la recta final abans dels comicis a l'alcaldia, Khan va llançar diversos gestos de complicitat al sector més centrista del partit i més crític amb l'actual direcció. En una de les seves declaracions més polèmiques dels últims mesos, Khan va donar la "benvinguda" al fet que Londres sigui una ciutat on viuen "més de 400.000 milionaris". "Això és bo", va afirmar el líder laborista, una afirmació que va donar combustible a algunes crítiques en la seva formació.

La pressió sobre Khan es va incrementar poc abans dels comicis per una polèmica sobre l'antisemitisme al Partit Laborista que va encendre l'exalcalde Ken Livingstone en afirmar que el dictador nazi Adolf Hitler va defensar el sionisme a la seva arribada al poder. Khan va participar en la polèmica carregant contra la direcció del partit per no haver actuat "prou ràpid" davant els "molts exemples de persones que mantenen aquests punts de vista" a la formació.