Tres de cada quatre militants d'IU (74,7 per cent) van avalar la candidatura d'Alberto Garzón com a nou coordinador federal de la formació en la consulta celebrada la setmana passada, que, no obstant, només va comptar amb una participació del 40,2 per cent. Segons les dades provisionals avançades pel secretari d'Organització d'Izquierda Unida, Adolfo Barrena, van votar 8.548 militants, el que suposa una participació del 40,2 per cent del total de la militància, més de 22.300 persones. Un nivell de participació, que el propi Barrena va reconèixer que és baix, encara que superior al registrat en anteriors processos de consulta a les bases, el que reflecteix, en paraules del dirigent d'IU, és que la tònica de participació oberta en la formació «s'està consolidant». De fet, en l'anterior procés de consultes convocat per avalar o rebutjar la coalició electoral amb Podem, fet a primers de maig, el percentatge de participació va ser del 28 per cent, si bé en aquest cas no només es van manifestar els militants, sinó també els simpatitzants. efe/ddg madrid
Un informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil vincula el president de Múrcia, Pedro Antonio Sánchez, i l'exalcaldessa de Cartagena, exdiputada estatal i exsenadora Pilar Barreiro, candidata de nou a la Cambra Alta el 26 de juny, amb la trama Púnica. L'informe ha estat enviat al jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco, que investiga el cas. Segons la UCO, quan Sánchez era conseller d'Educació del Govern murcià i Barreiro alcaldessa, van contractar amb diners públics els serveis d'una empresa de la trama perquè netegés la seva reputació a internet.
Des de l'Executiu que ara presideix el primer, es van afanyar a recordar que el 6 d'abril els van ser remeses a Velasco certificacions de la conselleria que ocupava en les quals s'assegura que no es va realitzar cap pagament a les empreses de la trama EICO On Line Management, Madiva Editorial y Publicidad i Mistral Inv entre gener de 2014 i abril de 2016. Des de l'entorn de Barreiro s'afirma que la relació de l'Ajuntament de Cartagena es va limitar a un contracte amb Madiva per 4.000 euros per a una campanya de promoció turística de la ciutat.
El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va demanar a Ciutadans que deixi de donar suport al PP a Múrcia. «Si el senyor Rivera creu que el president de Múrcia ha de seguir sent-ho ha de respondre per això», va advertir Sánchez al líder de Ciutadans, a qui va aconsellar que el «millor servei que pot fer a la regeneració és que el PP passi a la oposició».
El líder del PSOE va defensar que a Múrcia «es necessita un canvi polític» i que cal regenerar la vida política d'aquesta autonomia, que està «amenaçada sistèmicament per la corrupció». Després de reivindicar que la garantia de canvi és que el PSOE guanyi les eleccions del 26 de juny, va desracar que a Múrcia «no hi ha excuses perquè el PP segueixi governant».
El president de Ciutadans va advertir al PP que si vol seguir governat a Múrcia amb el suport del seu partit haurà de complir amb el pacte anticorrupció i, per tant, el president murcià «haurà de marxar» si és finalment investigat com demana la Guàrdia Civil.
C's no es planteja la moció
Rivera no es planteja per ara promoure una moció de censura si el president murcià no deixa el càrrec en el cas de ser investigat perquè encara el procés està en una qüestió «prèvia», però la postura de Ciutadans «és molt clara»: el pacte «s'ha de complir». Es va mostrar convençut que el PP així ho farà «si vol seguir governant», va assenyalar Rivera, destacant que el compliment del pacte anticorrupció és una condició que es va posar des del primer moment.
Per part seva, la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, va demanar actuar amb «moderació» respecte l'informe de la Guàrdia Civil sobre el president de Múrcia i va recordar que encara no ha arribat al jutge.
Cospedal va destacar que primer cal saber com s'estan produint les coses i el contingut de l'informe, perquè «els informes són informes», que després han d'anar a un procediment judicial i «són els jutges els que prenen les decisions» i no la Guàrdia Civil.
