La supèrbia continental arriba a l'extrem que ara no està previst que un país abandoni l'euro, enfront de la minuciosa regulació de l'entrada al club monetari. D'aquí que el resultat del referèndum sobre la sortida del Regne Unit de la UE colpegi els mercaders europeistes. La votació no suposa només un gir de 180 graus, sinó molt més, de 360. Els anglesos seguiran fora d'Europa, en compliment del recent titular irònic de l'abandonista Daily Mail, «Som europeus, deixeu-nos entrar!». Sobretot, els britànics seguiran lluny d'Europa. Es mantindran aïllats d'unes institucions malbaratadores que han bombardejat sense contemplacions des del periodisme investigador del diari japonès Financial Times, favorable a la continuïtat del vincle, i del Daily Telegraph.
Londres posa Europa al seu lloc, mentre es constaten els riscos del patriotisme excessiu i d'amenaçar l'electorat amb les conseqüències del seu vot. Sí, són comportaments que es repeteixen en les eleccions espanyoles, on s'identifica el populisme amb el compliment de la voluntat dels votants. Abans de dir no a Europa, els anglesos han rebutjat el paternalisme dels que els adoctrinaven sobre beneficis que no perceben en la seva quotidianitat. La temptació pedagògica ha de continuar, per la qua cosa el ministre alemany d'Exteriors s'afanya a proclamar «un dia trist per al Regne Unit». Pot ser trista una jornada en la qual es vota, o la contrarietat del resultat ha d'accelerar l'extinció de la feixuga introducció de la papereta a l'urna?
Per si és imprescindible deslligar l'emancipació britànica d'un provincianisme recalcitrant, la presidenta de la plataforma a favor de l'abandonament de la UE és nativa d'Alemanya, i en aquest idioma es va dirigir de matinada a Brussel·les per tranquil·litzar els mercats. Arribats al punt de partida, des d'Espanya s'havien anunciat més desgràcies en el cas d'un comiat a l'anglesa que en el satànic efecte 2000, que havia de paralitzar les xarxes informàtiques del planeta. Per fortuna, l'Apocalipsi està molt sobrevalorat. No és previsible que les mateixes persones cometin errors diferents, pel sol fet de modificar els vincles entre elles. D'aquí la temprança del primer ministre australià, Malcolm Turnbull. Es limita a pronosticar «un grau d'incertesa», com si la humanitat ?hagués conegut un sol dia sense desassossec.
L'abandonament del Regne Unit no pot ser més perniciós de tenir de ministre Fernández Díaz. En tot cas, el compromís espanyol amb Europa és indestructible, i s'assenta en la familiaritat amb les entranyes de la UE. Per ?exemple, la transcripció oferta per l'europeista Pedro Sánchez del primorós discurs de la seva fallida investidura esmentava a un tal «Junker». És probable que es tractés de Juncker, president de la Comissió Europea. I que el candidat socialista assagés un joc de paraules, en declarar innombrable el polític luxemburguès. És curiós que s'hagin emprat els mateixos arguments per persuadir els votants britànics que es mantinguessin a Europa i per dissuadir els votants espanyols que donin suport a formacions emergents. Que han portat el caos, amenacen amb la perpetuació del desordre si no se'ls manté en el poder. Fa sol, porco Podem.
El poble que va col·locar un borratxo al capdavant de la guerra contra Hitler no perd l'humor ni la fredor, en renovar el seu enfrontament amb l'Europa germanitzada. El desgavellat Boris Johnson és el Donald Trump per a persones intel·ligents. La victòria de l'excentricitat enfront de la continuïtat comporta un seriós avís per a Hillary Clinton, la victòria es garanteix avui amb tanta convicció com el dijous s'avançava que el Regne Unit romandria a la UE. Els argumentaris basats en la inèrcia s'enfonsen amb sorprenent facilitat quan parlen els votants. En qualsevol cas, un divorci només adquireix el seu dramatisme intrínsec en venir precedit d'una compenetració absoluta. No és el cas. Si fins els anglesos podien ser europeus, difícilment es podia presumir de l'arrelament d'una Europa consistent.
Els polítics amaguen, els votants decideixen. Fins ara, els britànics no volien deixar de ser europeus, es conformaven a queixar-se amargament de ser europeus. Si han superat el vertigen al desconegut que va frenar el referèndum independentista escocès, Brussel·les haurà de replantejar les seves conviccions, llevat que vulgui assistir a una cadena de defeccions. L'autocomplaença no és una opció. Escau copiar la ironia als britànics, i promoure eslògans menys dogmàtics.«Si vols renegar d'Europa, convé estar dins».
