La investidura de Rajoy, una nova discrepància entre PSOE i PSC

17.10.2016 | 06:53

Malgrat ser dos partits agermanats, la relació del PSOE i el PSC en els últims 40 anys ha estat esquitxada de discrepàncies i distanciaments. Ambdós partits comparteixen un projecte polític sobre el qual en ocasions han sorgit discrepàncies que han arribat a posar en perill la relació entre tots dos. Les qüestions relacionades amb el model d'Estat, l'ús del català i el finançament autonòmic han estat els principals motius de les topades sorgides els últims anys.
En els primers anys de mandat de Felipe González van mantenir posicions diferents durant l'elaboració de les primeres normes relatives a l'ús del català, fet que va portar el PSC a alinear-se amb els partits nacionalistes respecte al recurs presentat pel Govern central contra la llei de normalització lingüística.
Tot i això, la primera discrepància pública va arribar el febrer de 1998, quan els socialistes catalans van començar a definir una nova estratègia amb vista a les eleccions autonòmiques de l'any següent que incloïa una nova proposta de finançament autonòmic. A partir d'aquell moment, els distanciaments entre les dues direccions van ser més freqüents, en especial quan al febrer de 1998 Pasqual Maragall va començar a parlar del denominat "federalisme asimètric".
La creació del tripartit entre PSC, ERC i ICV el 2003 va ser també el desencadenant de diverses picabaralles amb el PSOE. Una d'elles va ser l'entrevista que el líder d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, va mantenir amb dirigents d'ETA el gener de 2004.
Les posicions dels dos partits han xocat també diverses vegades al Senat, on durant diverses legislatures el PSC ha tingut grup propi amb ERC i ICV sota el nom de L'Entesa.
La sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut al juny del 2010 també va donar peu a tibantors entre ambdós partits.
El llavors president de la Generalitat, José Montilla, va liderar la manifestació en contra de la sentència, cosa que no va agradar a alguns sectors del PSOE.
Finalment, un dels enfrontaments de més gran calat el va motivar la decisió dels diputats del PSC, excepte Carme Chacon, de votar a favor de la proposta de consulta sobiranista a Catalunya, el febrer del 2013.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Espanya Internacional

Rivas celebra el fet de poder tornar a casa amb els nens.
Juana Rivas queda en llibertat després de declarar davant el jutge

Juana Rivas queda en llibertat després de declarar davant el jutge

La dona que es nega a entregar els seus fills a l'exmarit condemnat per maltractar-la torna a casa...

Carrascosa torna a València vuit anys després

Carrascosa torna a València vuit anys després

María José Carrascosa, l'advocada espanyola que va passar vuit anys a la presó a Nova Jersey...

La Xunta tindrà la tutela del nadó que el pare es va endur després de matar la sogra

La Conselleria de Política Social de la Xunta, a través de la Direcció...

Bildu suspèn la manifestació de suport al procés sobiranista català

EH Bildu ha decidit suspendre la manifestació que va ser recentment convocada per a aquest...

Maduro demana una ordre internacional de crida i cerca contra l´exfiscal

Luisa Ortega abandona Colòmbia per dirigir-se al Brasil quatre dies després d'arribar a Bogotà

L´autòpsia de la nena morta a Màlaga descarta que patís una agressió sexual

Totes les dades porten a pensar que va perdre la vida en ser atropellada per un tren entre les...

Enllaços recomanats: Premis cinema