Era l'any 1988 quan, al marge dels llibres i articles específics sobre hoteleria inclosos a la bibliografia seleccionada, vaig decidir recomanar als estudiants d'una escola de negocis barcelonina -dins del mòdul de màrqueting del curs de Gestió Gerencial Hotelera que dirigia i en el qual impartia aquesta assignatura- un llibre diferent, que m'havia cridat l'atenció i que havia llegit després de les ressenyes que havien publicat sobre aquest llibre les llavors poderoses revistes especialitzades en Economia editades als Estats Units. El llibre es titulava TRUMP. The art of the Deal, en la seva versió original nord-americana, de l'any 1987, i havia estat intel·ligentment traduït per J. A. Bravo per a l'edició espanyola publicada a Barcelona (TRUMP. El arte de la negociación) per la llavors potent Ediciones Grijalbo.

Vaig recomanar aquell llibre de l'ara -vint-i-vuit anys després- electe president dels EUA a uns estudiants que ja eren professionals del sector amb experiència. I ho vaig fer no solament aquell any, sinó cada any des de llavors a diferents col·lectius d'estudiants de màsters, molt més joves i la majoria sense experiència ara. Val a dir que no fa ni tan sols un any que un estudiant peruà d'un màster, un autèntic emprenedor al món del turisme i sectors afins, em va demanar prestat el llibre motivat per la meva recomanació i alhora pel seu interès a conèixer com s'explicava aquell Trump emprenedor i empresari exitós, ja ficat, fa dotze mesos en la precampanya que ha conclòs amb la seva elecció.

Hi havia -i hi ha- diverses raons per les quals aquell llibre autobiogràfic d'un encara jove Donald J. Trump que ja havia triomfat al món dels negocis -encara que després es va arruïnar i va ressorgir- em va semblar -i em segueix semblant- recomanable i no solament per a professionals del turisme. Una d'elles és que Trump ha estat un important emprenedor en el sector hoteler i l'home que va reconvertir un hotel ruïnós en el Gran Hyatt, que va donar la batalla per l'hotel Hilton, entre d'altres. I, en segon lloc, perquè el llibre és tot un manual no de teoria sinó de coneixements pràctics i experiència en el que dóna títol al llibre: l'art de la negociació.

És probable que aquest coneixement pràctic, allunyat de les teories, li hagi estat molt útil al futur president nord-americà per sintonitzar amb els sentiments dels seus votants: molts de la classe mitjana i obrera industrial -i no solament blancs, anglosaxons d'origen i protestants- empobrits i decebuts amb els polítics professionals, tota una casta també allà. I ha sintonitzat també amb molts llatins amb papers, val a dir immigrants legals o legalitzats anys enrere.

En aquell llibre hi ha una frase aclaparadora que reflecteix la personalitat i actitud vital del personatge, que ja llavors admetia que xocava amb els seus rivals. «M'agrada pensar en gran. Sempre ho faig. Per a mi és molt fàcil: com que cal pensar de tota manera, millor que sigui en gran». Dit això, dubto que el president electe sigui tan dur quan exerceixi el càrrec com ho ha estat durant la campanya, carregada de mala educació. El primer senyal es desprèn del seu discurs en la matinada del dimecres dia 9, a la seu de l'hotel Hilton de Nova York. D'aquest discurs no llegit, improvisat per molt preparat que estigués, val la pena destacar tant la forma com el contingut. Per una banda, el to educat i conciliador, amb un llenguatge verbal i gestual molt moderat, i per l'altra l'èmfasi en aspectes que probablement expliquen la seva victòria: reconstruir el somni americà, somiar i fer coses bones per al poble, retornar un poder adquisitiu més alt als americans oblidats, reconstruir les infraestructures i els barris i suburbis degradats, generar oportunitats perquè els oblidats deixin de ser oblidats, ocupar-se dels veterans de guerra -col·lectius dels quals sorgeixen tants assassins trastornats psíquicament-, impulsar el creixement econòmic en general i estar bé amb la resta del món que vulgui estar bé amb els EUA. Trump és un hàbil comunicador i una mena d'actor que ha sabut aparentar ser un ogre, però també és un home molt intel·ligent i molt bon negociador que va acabar el seu discurs de la nit del triomf d'ell i el seu equip dient que era una dia històric, però que va afegir que el realment històric serà treballar per als seus compatriotes quan ja exerceixi la presidència. I va afegir que la política és desagradable i dura.

No vull acabar sense fer al·lusió a dos temes: el primer, la vergonyosa cobertura manipulada i plena d'expressions malsonants anti-Trump i pro-Clinton en la major part dels mitjans de comunicació espanyols; i el segon el nou ridícul de les empreses d'enquestes, que acumulen nous fracassos en les seves prediccions.