Les borses europees van acabar amb resultats dispars, que van oscil·lar entre caigudes de l'1,5% i guanys mínims, després de viure una sessió moguda en què el petroli, les compres de deute i els màxims històrics de Wall Street (18.750 punts) van determinar el resultat de la jornada. D'aquesta manera, Madrid va registrar el pitjor resultat amb una baixada de l'1,63 per cent, mentre que Milà va guanyar el 0,03 per cent. Enmig van quedar Londres, que va cedir el 1,21 per cent; París, amb una baixada del 0,28, i Frankfurt, que va cedir el 0,15 per cent.
La incapacitat de molts mercats per superar nivells de «resistència» -preus que els impedeixen seguir pujant- va ser un dels principals condicionants del dia. També es van veure influïts els parquets per la diferent afectació a les empreses i sectors dels plans de política econòmica que pugui aplicar el vencedor de les eleccions presidencials nord-americanes, Donald Trump, el que en principi va beneficiar constructores i mineres i va perjudicar energies renovables.
A més, els bancs van aprofitar les expectatives d'un augment dels tipus d'interès, com reflectia el preu del deute (l'interès del bo alemany va pujar al 0,27 per cent, nivell de finals d'abril passat), fet que va perjudicar les accions més semblants a la renda fixa: les elèctriques.
Les oscil·lacions d'aquesta jornada van començar després que Wall Street fregués el dia abans els màxims històrics assolits a mitjan agost passat (18.650 punts) i que Tòquio obrís amb una pujada propera al 7 per cent.
Amb aquests antecedents, les places europees acabaven al matí d'assimilar la victòria de Trump i en l'obertura Madrid recuperava el nivell de 9.000 punts, de manera que es va situar en nivells de començament de mes.
Tot i la caiguda de la producció industrial viscuda a França i Itàlia al mes de setembre o la diferent rellevància de diversos resultats empresarials (Deustche Telekom i Mapfre mal acollits i Siemens i Generali bé), les borses europees van reduir els seus guanys a partir del migdia.
Notícies amb influència
Van influir en la borsa les batzegades propiciades per les notícies de l'Agència Internacional de l'Energia, que parlava de l'augment de la producció de petroli a l'octubre per l'OPEP i provocava oscil·lacions en la seva cotització (ahir va variar entre els 46,9 dòlars el barril al matí i 45,8 al tancament).
Wall Street va obrir amb una pujada de l'1 per cent, tot i el descens de les peticions setmanals de subsidis d'atur als Estats Units (van caure de 265.000-254.000), major del que s'esperava, el que va accentuar la por a l'augment de la inflació en aquest país i va reforçar les expectatives de pujades de tipus d'interès el mes que ve.
Aquesta circumstància no va impedir el retrocés de les borses europees, perquè el Banc Central Europeu (BCE) va alertar de la normalització de la inflació a la zona euro, circumstància que va alimentar les probabilitats de la ràpida reducció del programa de compra de deute i la venda de aquests actius.
Això gairebé va coincidir amb el canvi de tendència de les borses, incapaces de superar determinats nivells, de manera que van apostar per recollir els beneficis obtinguts al llarg de la sessió i, gairebé totes, van acabar amb pèrdues, malgrat l'alça de l'1 per cent que va presentar Wall Street i els seus màxims històrics en l'índex Dow Jones d'Industrials, de prop de 18.800 punts.
