Espanya, Moldàvia i Kosovo són els tres països de tot Europa i Àsia Central que consideren que la corrupció ha de ser la prioritat immediata a solucionar pels seus respectius governs. Aquesta és una de les greus conclusions que s'extreuen del Baròmetre Global de la Corrupció 2016 realitzat per Transparència Internacional, en el qual han participat 42 països d'aquestes dues grans regions, per al qual es va realitzar una macroenquesta a 60.000 persones entre desembre de 2015 i gener de 2016 i que situa Espanya al nivell de països amb una corrupció sistèmica, com demostra l'estudi. En concret, el 67% per cent dels espanyols, moldaus i kosovars preguntats afirmen que la corrupció és un dels grans mals a les seves nacions. I no només això. Els ciutadans d'Espanya, com els d'Ucraïna, Moldàvia i Bòsnia i Hercegovina, són els que pitjor qualifiquen l'esforç dels seus executius per lluitar contra aquesta xacra. El 80% dels enquestats a Espanya opina molt negativament sobre aquesta qüestió.

En efecte, els resultats específics del baròmetre realitzat per Transparència Internacional a Espanya revelen altres dades molt preocupants com que en l'últim any el 28% dels ciutadans afirmen que el nivell de corrupció ha augmentat molt i el 37% que s'ha mantingut constant. De fet, de tots els enquestats un 42% considera que el Govern liderat per Mariano Rajoy en els últims mesos ha mantingut una molt mala actitud per lluitar contra els casos de corrupció i un 38 per cent valoren la seva actitud com a «relativament dolenta». És a dir, la meitat dels espanyols suspenen l'Executiu popular en aquesta matèria.

La radiografia sobre la percepció dels ciutadans sobre la lluita contra la corrupció presentada en el baròmetre confirma la consolidació de l'enorme desafecció dels espanyols, com també mostren altres estudis sociològics com el CIS cada tres mesos. Més de la meitat dels enquestats pensa que «alguns» membres del Parlament, regidors d'Ajuntaments i funcionaris públics estan relacionats amb casos de corrupció, posant de manifest que la desconfiança en la classe política segueix creixent a passos de gegant.

No obstant això, el baròmetre de Transparència Internacional confirma que tot just un 1% dels ciutadans denuncien males pràctiques d'aquest tipus en conèixer-les, davant del 43 per cent per exemple que ho fa a països veïns com Itàlia. La major part dels enquestats a Espanya (un 35%) afirma que la manca de denúncia es deu al temor a represàlies.

Tot i això, l'enquesta demostra que el 48% dels preguntats estan d'acord amb que els ciutadans poden contribuir a canviar la situació en la lluita contra la corrupció. El mateix percentatge assegura que si fos testimoni d'un acte d'aquest tipus «em sentiria obligat a denunciar-lo», i és més, el 46 per cent estaria disposat a estar un dia sencer en un jutjat si fos necessari per denunciar o declarar. Amb tot, el 80 per cent dels espanyols enquestats considera que a Espanya no es castiga els corruptes. El 41 per cert està d'acord amb aquesta afirmació i el 37% molt d'acord. Tot i això, en altres índexs com el referit a suborns, Espanya registra un percentatge molt baix. Només el 3 per cent dels enquestats admet haver-ne pagat un per utilitzar almenys un dels vuit serveis públics indicats en l'estudi.