ETA deposa armes

La banda terrorista comunica a les autoritats de França la localització de vuit dels seus arsenals, tots ells ubicats al País Basc francès ?Els dipòsits contenien 120 armes de foc, 3 tones d'explosius i diversos milers de municions i de detonadors. La localitat gal·la de Baiona acull un acte ciutadà massiu amb presència d'EH-Bildu, el PNB i de Podem

09.04.2017 | 07:45
ETA deposa armes

La banda terrorista ETA va comunicar ahir a les autoritats franceses la localització de vuit dels seus dipòsits d'armes, tots ells situats en el departament dels Pirineus Atlàntics, i que contenen 120 armes de foc, 3 tones d'explosius i diversos milers de municions i de detonadors. Els «mediadors» per al desarmament, els autodenominats «artesans de la pau», van entregar a primera hora, a l'Ajuntament de Baiona, un llistat amb les coordenades d'aquests vuit dipòsits d'armes al coordinador de la Comissió Internacional de Verificació, Ram Manikkaligam.

180 policies

De manera «immediata» el «verificador» va posar el llistat a la disposició de les autoritats gal·les, que van mobilitzar 180 policies cap als punts indicats per tal de confiscar les armes, custodiades per 172 ciutadans que van esperar l'arribada dels gendarmes al costat dels zulos «per acreditar i comprovar que són les autoritats franceses les que s'apropien» dels arsenals. Les armes estaven en zones boscoses de les localitats d'Etcharry, Audaux-Castetbon, Viellenave de Navarrenx, Maslacq, Lahontan, Barcus, Araujuzon i Saint-Pee-Sud-Nivelle, acordonades per observadors vestits amb armilles reflectores i assenyalades amb un cartell amb la llegenda «zona de desarmament».

A París, la justícia francesa va informar que comunicarà a l'espanyola els diferents peritatges que es duran a terma sobre l'arsenal, perquè els pugui utilitzar i això permetrà que es puguin aclarir algunes accions de l'organització terrorista que encara estan per esclarir, segons un comunicat.

La Fiscalia antiterrorista de París va indicar també que des del 4 d'abril passat ha obert una investigació preliminar, en el marc de la qual la policia està realitzant el registre d'aquests vuit zulos, situats en el departament dels Pirineus Atlàntics, del que forma part el País Basc francès. Amb anterioritat, el ministre francès de l'Interior, Matthias Fekl, va confirmar el desplegament policial per localitzar l'arsenal. Fekl va dir que el lliurament «unilateral» de l'armament és «un gran pas», i va tenir un missatge de record per a «totes les víctimes», en particular per als policies i els agents de la Guàrdia Civil espanyola. «La restitució d'armes a la justícia, sota la responsabilitat de la qual està treballant actualment la Policia Judicial, no pot més que emmarcar-se en el respecte de l'Estat de Dret», va dir Fekl.

França ha mobilitzat 180 policies i gendarmes de cossos antiavalots, així com una desena d'equips d'artificiers i «nombrosos efectius» de la Policia Judicial i dels serveis de seguretat interior, que es van endur tot l'armament lliurat. Els «mediadors», de la seva banda, van rebutjar oferir detalls sobre el tipus d'armes contingudes en els zulos o si aquests es troben en cases particulars, i es van limitar a assenyalar que «no tots els arsenals són al País basc francès». No obstant això, el portal Naiz.info va publicar els inventaris detallats de cadascun dels dipòsits d'armes lliurats per la banda terrorista.

Acte de masses a Baiona

La jornada organitzada a Baiona va reunir la presència de delegacions d'EH Bildu, amb Arnaldo Otegi al capdavant, i Podem, mentre que el PNB va estar representat pel seu president al País Basc francès, Paco Arizmendi. Aquestes formacions van assistit a l'acte «massiu» organitzat pels «mediadors» en una plaça de Baiona, en el qual es va llegir un manifest en què se saluda el desarmament d'ETA i s'incideix també en la reivindicació d'apropament dels reclusos de la banda.

Durant la lectura del document van pujar a l'escenari mig centenar de persones, algunes d'elles representants d'organitzacions basques, com l'ex-pres d'ETA Jesús María Zabarte, conegut com el «carnisser de Mondragón», un terrorista al qual se li va imposar una condemna de 615 anys de presó en imputar-se-li 17 assassinats. El text assenyala que «tothom hi guanya» si «la política penitenciària es bolca al present» i «acaba l'allunyament» dels reclusos de la banda terrorista i facilita la sortida de les presons dels convictes malalts. «Això també ha de ser possible», va dir el professor navarrès Fernando Armendariz, en un manifest en castellà.

Sense «mirar enrere»

El text subratlla que la pau «no és l'absència de violència, encara que amb violència no pot haver-hi pau» i, per això, «el desarmament és imprescindible». El lliurament de les armes d'ETA, que es va materialitzar al llarg del dia, «tanca un capítol de dolor que cal deixar enrere, però no sense mirar enrere», va dir Armendariz.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema