El president rus, Vladímir Putin, ha nomenat l'expert en desarmament Anatoli Antonov ambaixador de Rússia als Estats Units, en substitució de Serguei Kislyak. Antonov, fins ara viceministre d'Afers Exteriors, també substitueix Kislyak com a representant de Rússia davant l'Organització d'Estats Americans (OEA). El nou ambaixador rus arribarà a Washington enmig de certa controvèrsia, ja que el 2015 va ser inclòs per la Unió Europea a la llista de sancionats per la política de Moscou cap a Ucraïna. Era llavors viceministre de Defensa, fet pel qual, segons Brussel·les, va estar implicat en el desplegament de tropes russes a Ucraïna i l'annexió de Crimea. En aquest ministeri va romandre fins al desembre de 2016, quan va tornar a Exteriors com a viceministre, el que alguns experts consideren un pas necessari per a poder-lo nomenar després ambaixador.
Segons experts politòlegs, Antonov té gran experiència diplomàtica amb responsables dels Estats Units, especialment en el camp del control armamentístic i activitats militars. Va ser el cap negociador en les converses per al nou tractat Start el 2010 juntament amb la diplomàtica nord-americana Rose Gottemoeller, actual vicesecretària general de l'OTAN. També va encapçalar l'equip rus el 2015 i 2016 en les converses amb els EUA per evitar incidents entre els avions de tots dos països a Síria.
Per part seva, els Estats Units suspendran temporalment la concessió de visats a Rússia a partir de demà a causa de la reducció de personal diplomàtic ordenada per Moscou en resposta a les sancions. «A causa del límit imposat pel Govern rus sobre la quantitat de personal diplomàtic autoritzat a estar a Rússia, totes les operacions sobre visats de no immigrants seran suspeses el 23 d'agost abans de reprendre-les l'1 de setembre únicament a Moscou», va informar l'ambaixada en un comunicat.
Els Estats Units tenen consolats també a Sant Petersburg, Ekaterinburg i Vladivostok, a més de la capital. Aquestes disposicions seguiran en vigor el temps que es mantinguin les mesures imposades al juliol per Moscou.
La reacció de Moscou
La resposta del Kremlin no es va fer esperar, ja que el ministre d'Afers Estrangers, Serguei Lavrov, va anunciar que Moscou estudiarà la decisió del Govern dels Estats Units de suspendre la tramitació de visats de no immigrants per als ciutadans russos, tot i que «no descarregarà el seu empipament sobre els nord-americans anònims». «Acabo de conèixer aquesta decisió a través de les informacions a la premsa, fet pel qual l'hem d'estudiar més», va afegir Lavrov.
En un altre ordre de coses, el president de la Cambra de Representants dels Estats Units, el republicà Paul Ryan, va criticar qualsevol relativisme sobre supremacistes blancs i neonazis, després de l'ambigua reacció del presiden dels EUA, Donald Trump, davant els episodis violents del 12 d'agost a Charlottesville.
«Les condemnes immediates d'esquerres, dretes i centre van afirmar que aquí no hi ha confusió entre el bé i el mal. No hi ha costats. No hi ha un altre argument. No tolerarem aquesta odiosa ideologia a la nostra societat», va assegurar Ryan.
«Encara crec fermament que en aquest odi només hi ha marginalitat. Però mentre existeixi, hem de parlar-ne. Hem de qualificar-lo així. I mentre estigui armat per la por i el terror, necessitem enfrontar-nos-hi i derrotar-lo», va explicar el congressista per Wisconsin. Així, Ryan no va voler caure en la tebior que va mostrar Trump en les seves declaracions.
