La cancellera alemanya, Angela Merkel, i el candidat socialdemòcrata, Martin Schulz, van fer ahir les seves últimes aparicions públiques abans de les eleccions d'avui, per a les quals les enquestes donen un clar avantatge a l'actual cap de govern.

Sobre les eleccions, a més, pesa l'ombra de l'imminent ingrés al Parlament de la formació ultradretana Alternativa per a Alemanya (AFD). Al matí, Merkel es va limitar a conversar i prendre cafè amb militants de la CDU que han participat en la campanya com a forma de donar-los les gràcies. Schulz, per la seva banda, va participar en un acte del seu partit a Aquisgran, a l'oest del partit.

A la tarda, Merkel va dirigir-se a Greifswald (nord-oest alemany) per participar en un acte de suport a un grup de paramèdics que complien amb una aposta de fer simultàniament massatges de reanimació cardíaca a 500 ninots de cautxú.

Mentrestant, la lluita de Schulz era desesperada davant els sondejos que donen a la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel prop de 14 punts per sobre del Partit Socialdemòcrata (SPD). Schulz s'ha esforçat en les seves últimes aparicions a marcar diferències davant Merkel amb un discurs que reclama justícia social i que anuncia alleujaments fiscals a les famílies i les persones amb baixos ingressos. El socialdemòcrata va ser rebut amb banderes europees i va aprofitar la seva última aparició per agrair als que li han donat suport. «Passi el que passi avui, ha estat una gran campanya», va dir.

Merkel reclama el seu llegat

Merkel, per la seva banda, reclama el seu llegat de dotze anys de govern. En primer lloc, destaca la reducció de la desocupació dels cinc milions d'aturats que hi havia a Alemanya el 2005 als 2,5 milions que hi ha actualment. Segons l'analista polític Michael Spreng, un dels grans errors de l'SPD durant la campanya ha estat justament centrar-la en la justícia social en moments en què la majoria dels ciutadans considera que la seva situació econòmica és bona. «A Alemanya no es poden guanyar eleccions el 2017 amb un discurs sobre justícia social», va dir Spreng en una reunió amb l'Associació de la Premsa Estrangera. Els èxits de l'SPD durant la «gran coalició» amb la CDU, en què ha pogut fer realitat punts claus del seu programa com la introducció d'un salari mínim interprofessional, no semblen haver ajudat Schulz.

Així com la baixada de la desocupació és part del llegat de Merkel -encara que ella mateixa ha reconegut que les bases les va posar el seu antecessor, el socialdemòcrata Gerhard Schroder-, per la banda negativa cal registrar també com a part de la seva herència l'ascens de la AFD. L'AFD va sorgir com un agrupació euroescèptica, que s'oposava als programes de rescat i demanava la sortida de l'eurozona de bona part del sud d'Europa. Després, amb l'arribada massiva de refugiats el 2015, va optar per un discurs xenòfob i revisionista de la II Guerra Mundial.