Els Jocs de Londres van arribar ahir a la seva fi en una cerimònia de celebració de l'esperit d'una ciutat que ha volgut lliurar al món el millor de la seva cultura, amb la música com a factor fonamental, abans de passar a Rio de Janeiro el testimoni de l'organització de les següents olimpiades.

L'esdeveniment, que va tancar 16 jornades de competicions esportives, va apel·lar a la consciència col·lectiva d'una audiència planetària que va viure, de la mà dels enclavaments més emblemàtics del paisatge londinenc, una particular jornada de la vida de la capital, des de primeres hores de l'alba a l'estació energètica de Battersea Park, a l'oest de la capital, fins al pont de la Torre, a la punta est, passant pel Big Ben, la nòria del London Eye, o la catedral de Saint Paul.

Tot això, unit a un viatge musical de la mà d'alguns dels artistes més destacats dels últims 50 anys, entre els quals van ressaltar George Michael, Madness, Fatboy Slim, Annie Lennox, Muse o les Spice Girls, que es van reunir per a l'ocasió. Amb l'ajuda de 3.500 voluntaris que es van sumar a l'espectacular escenari en el qual es va convertir l'estadi olímpic, Londres va crear una festa global. A través de 30 cançons made in la Gran Bretanya però de transcendència global, personalitats de l'esfera musical es passaven el relleu de cada tema, sense donar treva a un estadi de 80.000 persones que vibrava al ritme de peces convertides en himnes.

En conseqüència, si l'obertura havia posat èmfasi en les revolucions que el Regne Unit va registrar al llarg de la seva història, aquest diumenge es tractava d'una festa a manera de declaració d'amor a la creativitat d'un país amb fam de sorprendre al món a través de les arts.

D'aquí la integració en directe de la banda britànica Elbow en la desfilada de part dels 10.490 esportistes, els grans protagonistes de les últimes dues setmanes, un dels moments estel·lars, una vegada es va tancar el peculiar viatge per una jornada a Londres. En ell, i com en la inauguració, La Tempesta de William Shakespeare va jugar un rol fonamental, aquesta vegada per boca d'un Winston Churchill que es va presentar en el que té d'alt el particular Big Ben instal·lat a l'estadi. L'aparició de l'exprimer ministre va donar pas, a més de l'entrada del Príncep Enric i del president del Comitè Olímpic Internacional Jacques Rogge, a la promoció de les tradicionals festes del carrer que s'organitzen en les quatre cantonades de Regne Unit coincidint amb esdeveniments de rellevància nacional, amenitzats ahir per Madness, Pet Shop Boys i One Direction.

Tot això, després d'una posta de Sol molt especial que va donar pas a una fira de color i música amb Ray Davies entonant el Waterloo Sunset, de la seva mítica banda (The Kinks); abans que Emile Sandé reaparegués per emocionar amb la seva segona interpretació de Read all about it en una actuació que, amb les imatges de les llàgrimes d'aquests Jocs, va obrir boca per rebre els herois, els esportistes, en una desfilada en el qual com abanderat espanyol va actuar el piragüista lleidatà Saúl Craviotto.

D'aquesta manera, els atletes van poder gaudir de prop d'una espectacular acció que, amb el tema Runnin up that hill, de Kate Bush, de fons, va portar a la construcció d'una piràmide composta per 303 caixes blanques, cadascuna d'elles en representació de cada esdeveniment olímpic, per a recordar de nou alguns dels moments més destacats d'aquesta edició de 2012, amb la projecció de les victòries, les llàgrimes, les decepcions, les gestes esportives i les sensacions humanes que componen una cita olímpica.