Recorregut pel barri vell El tren Gerió recorre els estrets carrers del nucli antic de Girona.Altres turistes es mostren encuriosits amb el pas del vehicle.El trenet enfila el carrer Pia Almoina amb la Catedral al fons.
Sona la campana i el trenet Gerió engega el motor per sortir del Pont de Pedra. Com és costum en una tarda d'estiu, el sol pica amb força. Una trentena de turistes decideix visitar el Barri Vell de Girona d'una manera pràctica; a l'ombra, asseguts i amb una veu que els estalvia haver de llegir una guia de viatges.
De seguida, El Gerió rodeja la plaça Catalunya, amb la Senyera onejant al mig, i enfila el Barri Vell. Abans, però, famílies amb nens i matrimonis provinents d'Anglaterra, França, Holanda i altres indrets de Catalunya escolten com una veu catalana, castellana, anglesa i francesa els dóna la benvinguda al mític trenet de color verd. La veu també adverteix als passatgers que no estan dalt un tren qualsevol. Gerió és l'hereu del monstre de tres caps que -segons la llegenda gironina- regnava a Hespèria, prop de Cadis. L'individu va arribar fins al nord de la península ibèrica, on va fundar una ciutat anomenada Geriona. Suficient informació com perquè els relaxats viatgers lliguin caps. Una història que probablement ja coneix en José Ignacio, un gironí que està assentat en el segon dels tres vagons i que ha decidit ensenyar-li a la seva filla petita els indrets més destacats de la seva ciutat. Per José Ignacio, El Gerió és una bona manera de conèixer la ciutat i "està molt bé per anar amb la nena".
Un cop dins la plaça del Vi, els turistes comencen a sentir-se captats per la bellesa del Barri Vell de la ciutat gironina. Els dits índex s'estiren per assenyalar cap a dreta i esquerra. Les primeres càmeres digitals i aparells mòbils d'última generació ja surten de les butxaques i bosses per immortalitzar les façanes de pedra del carrer Ciutadans, que anys enrere va ser una de les grans entrades de la ciutat. Un matrimoni anglès i les seves dues filles es troben assentats en la primera fila del tercer vagó i amb un gran somriure saluden efusivament un policia municipal que respon amb un tímid gest. Els ha agradat la seva gorra blava amb forma de cresta.
El punt estrella de la ruta
I de la plaça del Vi a la plaça de l'Oli, on la guia assenyala que va néixer el primer dia del segle XX l'artista Xavier Cugat. Després de passar pel carrer Ballesteries i pujar fins la Colegiata de Sant Feliu, la cara dels turistes no expressa signes d'admiració vers la ciutat. Una cara que canvia un cop Gerió passa per sota d'un petit túnel i arriba ni més ni menys que al punt estrella de la ruta. Fins i tot se sent algun Oooh! d'admiració. Gerió és a la plaça de la Catedral.
El trenet es planta davant les escales que condueixen a l'edifici més gran de la ciutat i dóna temps als turistes a desenfundar els seus objectius fotogràfics i així contemplar el símbol gironí. Sense temps per entretenir-se i un cop explicades les característiques de la Catedral, la veu femenina que surt dels altaveus subratlla que l'edifici gironí té la nau gòtica més ampla del món. Dit això, Gerió torna a arrencar el motor i puja el carrer Pia Almoina.
El pendent que agafa el trenet per pujar fins a la plaça dels Lledoners fa que els més engrescats (liderats per la família anglesa) aixequin els braços i s'exclamin com si es tractés d'una ascensió per la pujada del Dragon Kahn de Port Aventura. No és una muntanya russa, però els estrets carrers del Barri Vell posen a prova les habilitats del conductor Flore, qui assenyala que "amb el temps un aprèn a passar pels carrers estrets". En Flore fa uns tres anys que condueix el trenet gironí i assegura que la crisi afecta. "Ara hi ha menys turistes que abans". La diversió que suposa per alguns anar pel Barri Vell en trenet no satisfà a tothom. Appels, un holandès ubicat al final del darrer vagó diu que "la Catedral és molt maca de veure però la resta del camí és avorrit i on estic assentat fa olor a benzina".
Gerió condueix als turistes fins al carrer dels Alemanys, on a mà esquerra un pot observar el verd dels arbres de la Vall de Sant Daniel i Montjuïc. La veu del Gerió es posa en el paper d'una mestra d'història i explica als alumnes, que escolten amb atenció, que el nom de la muntanya de Montjuïc es deu al fet que en aquesta muntanya hi havia el cementiri dels jueus. I de la Torre Gironella assenyala que és una víctima més dels conflictes bèl·lics que ha patit Girona al llarg de la història.
El tren avança amb lentitud perquè els curiosos passatgers tinguin temps de mirar a esquerra i a dreta sense haver de girar bruscament el coll. Per això els cotxes que han hagut d'adaptar-se a la reduïda velocitat del Gerió aprofiten per avançar el vehicle sense miraments en el passeig Fora Muralla. Mentre el trenet torna a passar per la Plaça Catalunya acabar aparcant al Pont de Pedra, els passatgers ja guarden les seves càmeres. Al llarg de 35 minuts han descobert bona part del centre de Girona sense haver de buscar l'ombra ni gastar la sola de les sabates. Poca estona després, un grup de turistes aplegats al Pont de Pedra ja espera que soni la campana.
