Un viatge amb destinació al passat

El Tren Turístic Costa Brava unirà a l'agost les estacions de Figueres i Portbou amb un comboi històric de principis del segle XX

29.07.2013 | 09:26
Un viatge amb destinació al passat
Un viatge amb destinació al passat

Hi ha llocs com l'estació de França, o fins i tot l'edifici modernista que rep els trens al centre de València, en què, només d'arribar-hi el visitant evoca aquelles èpoques en què viatjar era més que traslladar-se. L'enorme marquesina de ferro i vidre que cobreix l'estació fronterera de Portbou, on a les andanes encara es respira aquest ambient d'aventura a punt de començar, va ser l'escenari escollit per rebre ahir, a les 12.47 del migdia -amb una puntualitat que ja signarien molts combois contemporanis- el viatge inaugural del Tren Turístic Costa Brava. És un ferrocarril històric promogut pel Centre d'Estudis Històrics del Ferrocarril Espanyol i la Companyia General de Ferrocarrils Turístics que, a més de convertir-se en un actiu turístic per l'Empordà, vol recuperar l'esperit romàntic de la tracció de vapor, si bé ahir va ser una locomotora dièsel l'encarregada de remolcar-lo.

L'aventura d'aquest ferrocarril històric-cultural que unirà Figueres i Portbou els dies 15, 16, 17 i 18 d'agost, havia començat gairebé una hora abans a l'andana de l'estació de la capital de l'Alt Empordà. Allà, turistes, curiosos i sobretot, aficionats als trens van seguir amb atenció les maniobres de muntatge de la maquinària, integrada per una locomotora dièsel CGFT, un furgó, un cotxe-saló i dos de passatgers de tercera classe, tots de principis del segle XX.

Alguns, com en Josep Maria d'Olot, o en Joan de Figueres, havien vingut simplement a veure i fotografiar de prop el comboi històric. També l'Azucena i la Sofia, mare i filla, que havien acompanyat el pare des de Besalú perquè xalés una estona tafanejant l'interior dels cotxes de passatgers; i en Miguel, en Santiago i l'Ignacio, que no només són aficionats als trens, sinó que s'hi dediquen.

"Som frikis del tren!", reconeixien aquests tres maquinistes de trens de mercaderies que treballen a Portbou, i afegien: "ens agrada tot: les rodes, el so del tren quan es posa en marxa, saber com funciona...". Asseguraven, però, que no els agradaria haver viscut l'època del vapor, marcada per l'esclavatge d'un sistema motor tant brut com calorós i asfixiant.

Qui sí que va pujar a bord van ser dos figuerencs, la Mercè i en Joan, que col·lecciona màquines de tren a escala des de fa gairebé 40 anys. Quan era petit jugava al parc de l'Estació figuerenca i saludar el maquinista dels trens que passaven era un dels seus entreteniments. Des de llavors, sent passió que aquest mitjà de transport, "i sort de la dona, que em segueix!", feia broma ell, tot recordant el viatge de nuvis, que els va dur a recòrrer les vies de mig Europa fins arribar a Venècia i al mític Orient Express.

Aquest matrimoni compartia vagó amb en Javier Salustiano, de Ciudad Real, que aprofitava les vacances a Llançà per viatjar amb el tren històric. És soci de la Federación Castellano-Manchega de Amigos del Ferrocarril, amb qui organitza viatges per conèixer el sistema ferroviari d'altres països i amb qui recentment ha estat a Alemanya i al Japó.

Ben assegut en una de les butaques del cotxe-saló, en Lluís, de Barcelona, gaudia del trac-trac del tren mentre mirava el paisatge, que alternava les cales i els camps de l'Empordà, i explicava que, els combois capicua construïts des dels 60, "ja no són trens". I acabava: "no saps on van, i no tenen la parafernàlia que ens agrada als que sentim el plaer de viatjar".

Enllaços recomanats: Premis cinema