La plaça Major de Calonge plena a vessar de gent ballant sardanes. Aquesta és una escena tradicional d'una festa major, la peculiaritat és que es tracta de la festa de Calonge de l'any 1914 i la multitud omple la plaça. Des dels balcons la gent s'ho mira. Els homes amb barret o gorra, i amb americana i corbata. Les dones amb vestit llarg, tots mudats per celebrar el que fa més de cent anys era el gran esdeveniment d'oci d'una societat que amb els anys ha canviat el seu model de diversió i d'entreteniment, tot i que encara conserva tossudament les sardanes per a la festa major. A banda de la manera de vestir, quan s'observa bé aquesta imatge també s'hi pot veure una altra curiositat: homes i dones ballen en rotllanes separades.

Aquesta és només una del centenar de fotografies que des del dia 10 de juliol i fins al 12 es poden veure a la capella del Carme de Calonge, i que proposen un recorregut per la Festa Major del municipi des de l'any 1908 i fins al 1990. Aquesta exposició, organitzada per Josep Fort i Ripoll del Club Motor Clàssic Calonge, permet veure com algunes tradicions s'han mantingut durant els darrers cent anys, com ara les sardanes, i d'altres s'han perdut en el temps, com la cursa de bicicletes immortalitzada en una imatge de l'any 1919, o el ball de matí del Casino Obrer La Fraternitat, de l'any 1927. En aquest darrer cas, en el transcurs dels anys ha desaparegut de la programació de la festa el ball matinal, i també La Fraternitat, una societat recreativa fundada l'any 1861, coneguda com el casino d'esquerres i que va desaparèixer amb la victòria franquista del 1939.

Però no cal anar tan enrere en el temps per veure com han canviat els costums a l'hora de divertir-se per la festa major. Algunes fotografies dels anys 80 ens deixen veure amb una certa nostàlgia com de fàcils i senzilles eren algunes de les activitats, que poques coses feien falta per passar-ho bé. En alguns casos només calia un pal enllustrat amb greix, plantat a la plaça Major, i moltes ganes d'enfilar-s'hi per aconseguir un premi. D'altres ens porten a un passat també dels anys 80, quan tots érem més joves, una mica més inconscients, potser més innocents, i ningú patia perquè els seu fill s'estirés a terra esperant que un noi en bicicleta saltés per sobre seu, en una demostració barreja d'acrobàcia i de risc, sobretot per als nens que s'estiraven a terra confiant en que el conductor de la bici seria prou àgil per passar-los per sobre. Històries d'un temps passat que ara aquesta exposició fotogràfica de Josep Fort posa a l'abast de tothom.