«Totes les dones som Carmen»

La «bailaora» i coreògrafa María Pagés portarà el seu espectacle «Yo, Carmen» a Peralada el proper mes d'agost

16.07.2015 | 15:08
La bailaora i coreògrafa María Pagés, ahir, a Barcelona.

«YO, CARMEN»La «bailaora» i coreògrafa María Pagès considera que la Carmen de Mérimée i Bizet és, en realitat, «un personatge masculí, escrit per un home, amb música d'un altre senyor, en què la dona no parla». Per això, en el seu darrer projecte, «Yo, Carmen», procura donar veu a totes les dones i demostrar que, malgrat les diferències culturals, totes tenen els mateixos desitjos. El 13 d'agost ho mostrarà a Peralada.

A la bailaora i coreògrafa María Pagés mai no li va agradar la Carmen de l'escriptor Prosper Mérimée i el compositor Georges Bizet. Ara, en plena maduresa, aspira a transcendir el mite de la dona fatal amb el seu nou espectacle Yo, Carmen, que arribarà a l'agost al festival de Peralada. En una trobada ahir amb periodistes a Barcelona, en què fins i tot es va marcar uns «tanguillos», Pagés va explicar que, per a ella, la Carmen creada a finals del segle XIX és, en realitat, «un personatge masculí, escrit per un home, amb música d'un altre senyor, en què la dona no parla».
En canvi, el seu últim projecte, estrenat a Valladolid, l'octubre de l'any passat, li serveix per donar veu a les dones i mostrar com, malgrat les diferències culturals i les distàncies entre unes i altres, «a totes les dones ens uneixen les mateixes inquietuds i desitjos».
També remarca que Yo, Carmen no explica la història de la dona que mor a canvi de la llibertat, sinó que parla de com senten i viuen les dones, i postil·la que ha de quedar clar que no presenta una versió de la Carmen de Merimée.
Pagés reconeix que no ha estat fins que ha entrat en l'etapa de la maduresa que ha pogut donar forma a aquest projecte «per aportar el meu punt de vista, a partir de Carmen, i després de molt temps donant-li voltes».
Abans d'estrenar l'espectacle va estar dos anys investigant i parlant amb un gran nombre de dones, des d'una japonesa de Kyoto, gens aliena al món de les geishes, a la filla d'un activista aborigen d'Austràlia, i una diva del teatre moscovita, especialitzada en Txékhov, sense oblidar una refugiada nigeriana.
Amb tot el que havia après i el que totes elles li van explicar sobre els seus desitjos, sentiments, o sobre la maternitat, ha construït una «aventura genuïnament femenina», de deu quadres, en què participen vuit bailaores i bailaoras i set músics en directe, flamencs i clàssics. «Totes som Carmen», va afirmar Pagés, contundent, i va afegir que tampoc ningú ha de buscar en l'obra alguna cosa «que vagi en contra de l'home, perquè no n'hi ha». «El meu repte era aconseguir desmitificar una cosa que està molt arrelada en la societat», indica.
Els ventalls, una bossa, una escombra o els llibres són objectes que tenen la seva importància en el muntatge, tant a nivell estètic com per reivindicar, en el cas dels llibres, «la idea que l'educació ha estat negada a les dones i d'aquí les desigualtats que hi ha hagut». Les dones de l'obra també prenen la paraula, juguen i ballen al compàs de seguiriyas, soleás, alegries, i canten per tangos i tanguillos.
La partitura original de Bizet apareix en alguns passatges, al costat d'adaptacions de fragments clàssics en altres claus i temes del repertori musical popular, alhora que hi ha música flamenca original creada per Rubén Levaniegos. Inclou, d'una altra banda, poemes d'escriptores de diferents cultures i llocs, des de l'espanyola María Zambrano a Akiko Yosano, Marina Tsvestayeva, Margaret Atwood, Cécile Kayirebwa, Forug Farrojzad, Widdad Benmoussa, la humorística Belén Reyes, Marguerite Yourcenar i les seves Memòries d'Adriano, o d'ella mateixa.
Després de mostrar el muntatge a diferents punts del món, amb molts aplaudiments en auditoris japonesos o de Singapur, abillada en algunes escenes amb un vestit de color pell, el pròxim dia 13 d'agost, María Pagés tornarà al festival de Peralada, on ja va actuar l'any 2009 per estrenar a Catalunya Yo, Carmen.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema