Qui hagi visitat el Regne Unit en alguna ocasió haurà vist les plaques blaves que van salpebrant tota la geografia amb indicacions historicoculturals. English Heritage té cura de més de 400 monuments, llocs i espais històrics de tot tipus, des de monuments com Stonehenge fins la muralla romana d'Adrià.

A Londres són especialment caracterísques les Blue Plaques, que, enganxades a les parets dels edificis, indiquen algun esdeveniment important que hi va tenir lloc, espais on hi va viure o treballar alguna persona important. És sens dubte una manera divertida de recórrer el paisatge urbà i un bon element de dinamització cultural. La cosa pot anar de la casa d'Oscar Wilde a Chelsea fins a la placa més antiga, datada el 1867, que indica la casa on Napoleó va viure a Kings Street.

Escampades per Londres hi ha un munt de plaques que recorden algun esdeveniment vinculat al món de la música, algunes d'elles, imitant el ?dis?seny original, s'ha col·locat al marge de l'entitat English Heritage, i han estat instal·lades de manera privada o bé per alguna entitat local. De fet, la primera placa oficial relacionada amb el món del rock es va col·locar el 1997 a Brook Street, on va viure Jimi Hendrix. L'any 2013, John Lennon i George Harrison van «obtenir» la seva pròpia placa, situada a Baker Street, on va estar ubicada la botiga de roba dels Beatles, Apple Boutique. També al número 34 de Marylebone Street es recorda que allà hi van viure John Lennon i Yoko Ono, tot i que no es diu (no hi cabria a la placa, de dimensions modestes) que en aquell apartament es van fer les famoses fotos despullats que apareixerien a la portada del disc Two Virgins i que tanta controvèrsia van comportar. De fet, aquell apartament va ser propietat de Ringo Starr i va estar llogat per Jimi Hendrix i Paul McCartney. Ja veuen, Londres és un mocador.

Però arreu de la ciutat hi sovintegen algunes altres que fan referència, per exemple, al lloc on Jim Marshall va tenir una botiga d'amplificadors, i fins i tot n'hi ha una que té a veure amb un pesonatge de ficció, Ziggy Stardust, l'alter ego al seu moment de David Bowie, com també n'hi ha una al número 221 b de Baker Street dedicada a la memòria del detectiu més famós de tots els temps, Sherlock Holmes, clar.

I més plaques, com les dedicades a Keith Moon, l'enèrgic bateria dels Who, situada al lloc on es va ubicar el club Marquee (al 90 de Wardour Street, al Soho, lloc on, com si diguéssim, van nèixer al crit de Maximum R & B); a l'andana de tren (la número 2 per a ser exactes), a Dartford, on es van conèixer Mick Jagger i Keith Richards un 17 d'octubre de 1961, fet que va donar peu a la creació d'un dels grups més importants de tota la història de la música. Fet, però, que va representar un cabreig monumental de Bill Wyman, que defensava que la creació dels Stones havia estat cosa de Brian Jones.