ens que no volen menjar res de res, nens que es passen hores i hores connectats als videojocs, nens amb TDH, nens que s'avorreixen de manera permanent, nens que ploren i ploren, nens que amenacen els professors, nens que juguen amb els seus pares com si fossin titelles... Tots aquests nens, i molts d'altres, apareixen reflectits a Vip, el segon espectacle de Joglars -ja ho havia fet El coloquio de los perros- que arriba a les comarques gironines després de molts anys d'exili de la companyia.

En aquesta nova etapa amb Ramon Fontserè a la direcció -en substitució d'Albert Boadella-, Joglars manté la seva aposta per la crítica d'hàbits i maneres de fer de la societat actual, sempre amb humor, ironia i elevades dosis de mala llet. Aquest cop, l'objectiu dels seus atacs és la permissivitat amb la mainada, que acaba creant petits grans tirans capaços de tenir tot el seu entorn pendent dels seus desitjos.

"En la nostra moderna societat actual ens sembla que el nen ha arribat al màxim privilegi, fent-lo equiparable al tracte que rep una Very Important Person (VIP)", exposen en el programa de mà del muntatge, explicant també el per què del títol.

Vip es va representar dissabte a la nit al Teatre-Auditori Narcís Masferrer de Sant Feliu de Guíxols dins de la primera edició del Singlot Festival, la proposta humorística impulsada per El Terrat (un dels seus rostres més mediàtics, Andreu Buenafuente, es trobava entre els espectadors) que ha format part de la programació del Festival de la Porta Ferrada. I tot i que el recinte no es va omplir, el públic va riure de valent amb les situacions que Joglars va posar en escena, en ocasions fins i tot trobant-s'hi identificat.

Ramon Fontserè (que també és autor del text, amb Martina Cabanas) és un dels intèrprets de Vip, juntament amb Pilar Sáenz, Dolors Tuneu, Xavi Sais i Xevi Vilà. Tots cinc, amb l'ajuda d'una escenografia molt senzilla però molt versàtil, s'encarreguen de donar vida a un ampli ventall de personatges: des dels pares que esperen il·lusionats el naixement del seu fill fins als gurus orientals que guien la meditació de les embarassades i els fetus, passant entre d'altres per nens de totes condicions socials, pares amb conflictes diversos, iaies esclavitzades i professors que han renunciat a intentar imposar la seva autoritat a les aules."Paradoxalment, l'actitud ben intencionada dels pares, ja sigui per complexe o per donar una confortabilitat als seus fills de la que ells no van gaudir, apropa perillosament el nen a un ésser intractable amb deliris de petit tirà", escriu la companyia. Joglars va presentar en forma de comèdia (amb moments especialment divertits) una reflexió que, en el fons, és molt seriosa.