El Festival Castell de Peralada serà l'escenari, el dia 5 d'agost, de l'estrena mundial d'una nova òpera contemporània, 4Carmen. Quatre mirades diferents del mite de Carmen, a càrrec de quatre joves dramaturgs i quatre joves compositors, amb una posada en escena de Marc Rosich.
Si el públic del festival empordanès ha vist al llarg dels anys les ja clàssiques Carmen d'Antonio Gades o de Salvador Távora, aquest any podrà conèixer la particular proposta de la bailaora i coreògrafa María Pagés i aquesta 4Carmen, que s'ha de llegir «for Carmen», i que és un projecte en el qual també és artífex l'"pera de Butxaca i Nova Creació (OBNC).
Rosich va explicar ahir en roda de premsa que tot va començar a gestar-se l'hivern passat durant un taller de creació organitzat per OBNC al Teatre Lliure, en què es va reflexionar sobre què era Carmen i «de quins fils podríem estirar».
Rosich, un dels joves directors i dramaturgs més reconeguts actualment, s'ha encarregat d'ajuntar vuit dramaturgs i compositors -tots ells entre la vintena i la trentena- fins a donar lloc a aquesta nova òpera que compta amb quatre peces diferents i que acaben constituint un «retaule eclèctric».
La primera de les peces, Passió, mort i dolor la signen Lucas Peire i Marc Artigau; de la segona, Carmen Aux Enfers, en són autors Mischa Tangian i Helena Tornero; la tercera es titula Restaurant Carmen i és obra de Carles Pedragosa i Jordi Oriol i l'última és Autòpsia i ha anat a càrrec de Clara Peya i Marc Angelet. Els cantants seran la soprano Marta García Cadena, el tenor Néstor Pindado i el baríton Toni Viñals. Rosich adverteix que els creadors parteixen de la idea de fer una òpera nova posant en dubte la manera clàssica, que és vista com una cosa molt culta i hermètica. «Volíem fer una aposta per veure quines són les fronteres del gènere», va precisar Rosich. En aquest punt, va anar més enllà i va asseverar que «avui tot pot ser òpera. Volem demostrar que les fronteres són laxes».
La peça amb què s'obre l'òpera és una mica el contenidor de les altres tres i hi són protagonistes tres conferenciants que contraposen les seves idees sobre el mite de Carmen fins a arribar a un final tràgic.
Posteriorment, s'interpreta Carmen Aux Enfers, amb un aire molt lorquià i amb una Carmen atrapada en l'eternitat de l'infern, amb un Don José que la va matant, encara que ella va ressuscitant. El tema Restaurant Carmen és una lectura irònica del món de l'òpera, amb un codi «molt Monty Python» i un to de «comèdia bufa», segons Rosich, que també creu que Carles Pedragosa i Jordi Oriol porten «a Pitarra a l'òpera».
Tanca aquests quadres, en els quals es barreja català i castellà, Autòpsia, una peça de gènere, «un CSI, amb el cadàver de Carmen de protagonista i que és analitzat de forma detallada».
Marc Rosich no va amagar que es tracta de peces molt diferents, amb estils musicals que també són contrastants. «Ja que posàvem en dubte els límits de l'òpera: per què, en comptes d'oferir una única resposta, no n'oferíem quatre diferents?», es va preguntar.
El director del Festival Castell de Peralada, Oriol Aguilà, no va obviar que els agrada el risc i que un esdeveniment d'aquestes característiques «no tindria cap sentit si només féssim reposicions o espectacles per omplir fins a la bandera».
El muntatge, després d'estrenar-se al festival empordanès del Castell de Peralada el mateix dia en el qual s'homenatjarà la soprano Victòria de los Ángeles, es representarà amb subtítols en alemany, en la Neukollner Oper de Berlín el 7 de novembre. Tot seguit, l'òpera viatjarà de nou cap a Catalunya a l'Arts Santa Mònica de la ciutat de Barcelona, els dies 27 i 28 de novembre.
