Per als que ja coneguin Antonio Orozco, el que llegiran a continuació no els vindrà pas de nou. En canvi, per als que no saben massa de qui els parlo i el tenen idealitzat simplement com l'autor de Devuélveme la vidaPedacitos de ti, bé faran en parar atenció.

Orozco s'ha fet gran. En tots els sentits. La seva figura ha crescut de manera superlativa. Ja no queda res d'aquell cantant que, més d'una dècada enrere, es guanyava la vida cantant pels locals de l'Hospitalet de Llobregat. És més: els primers èxits que va collir amb Un reloj y una vela i Semilla del silencio, els seus dos primers treballs, no tenen res a veure amb el que s'ha convertit ara. És un monstre de l'escenari i un artista de cap a peus. Capaç de fer ballar sense descans més de 2.000 persones a Cap Roig, un escenari que divendres el va acollir amb els braços oberts per tercera vegada consecutiva i on es va deixar anar amb els temes del seu últim disc i alguns dels èxits més sonats de la seva carrera.

La tímida però incessant pluja que va caure durant prop d'una hora va ser insuficient per aturar la força d'Orozco, un artista en tots els sentits. Musicalment parlant, perquè el directe no espatlla ni distorsiona la seva veu; i també a l'hora d'enganxar el públic, de fer-lo ballar, de captar la seva atenció.

Orozco va entrar a l'escenari un xic tard, però amb molta energia. Una força que no va deixar anar en cap moment, només quan la cançó ho requeria. Va posar-se el públic a la butxaca quan i com va voler, fent-lo cantar, obligant-lo a moure els braços i demanant-li un gest solidari amb la iniciativa que ell i l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona tenen entre mans per ajudar els més menuts.

Mírate, un dels temes estrella del seu últim treball, va donar el tret de sortida. Destino, el darrer disc del català, hi va ser molt present. Cançons com Por pedir pedí, Moriré en el intento, Pídeme, Podría ser, Mi suerte fue encontrarte, Eres mi mejor casualidad, Se me olvidó Moriré en el intento no van faltar i també va aprofitar per fer una ullada al passat i recordar temes estrelles de la seva discografia com Devuélveme la vida, Llegará, El viaje, AireLo que tú quieras soy.

Després d'entonar a les mil maravelles un altre himne de la seva maleta com Pedacitos de ti, de presentar els integrants de la banda de la manera més original possible i del seu habitual teatre fent veure que s'havia acabat, va protagonitzar una recta final per emmarcar. No només perquè en un dels seus discursos filosòfics va reconèixer que mai s'hauria imaginat ara fa uns 16 anys, quan va iniciar la seva carrera, que hauria arribat tan amunt; sinó perquè va emocionar amb Mi héroe, una de les peces més entranyables i emotives que ha escrit i interpretat.

Passat aquest i tres temes més, i després de quedar-se tot sol al damunt de l'escenari amb la seva guitarra, va arribar un dels moments estrella. Passada mitjanit, va decidir trucar en directe l'aventurer Jesús Calleja, conductor del programa Planeta Calleja, amb qui havia quedat l'endemà a l'aeroport per iniciar un viatge plegats i enregistrar un dels capítols televisius que presenta el lleonès.

Orozco, la seva veu i una guitarra van entonar els últims versos en un final íntim i tendre. L'artista es va acomiadar amb una versió de Pedacitos que ti. El públic va cantar els últims versos i posar el punt i final a una actuació en què l'artista es va sentir com a casa.