costa brava musical (2)

02.08.2016 | 00:00

«El discjòquei era gairebé tan important com el músic i aviat arribaria a tenir una consideració superior»

Als anys 70, les discoteques de Platja d'Aro es van apuntar a la cosa progressiva. Es traslladava l'escena hivernal de Barcelona i Zeleste a la Costa Brava. Tiffany's, Palladium, Maddox... es van convertir en referent no només de la música en directe, sinó també del so discotequero que inundava les pistes de ball d'arreu del món. El punt de trobada de la joventut ja era la discoteca, enrere havien quedat les boites i les sales de festa o els tablaos... ara ja no era només una qüestió d'atreure turistes a l'hivern, sinó de mantenir la clientela al llarg de l'any. Pachá es va convertir fins i tot en una marca que significava arreu del món música, nit, ball, festa.... El discjòquei ja era gairebé tan important com el músic i aviat arribaria a tenir una consideració fins i tot superior.
Les actuacions en directe seguien essent una part important de l'activitat, sobretot d'estiu. Entre finals dels seixanta i principis dels setanta, en plena efervescència soul, alguns músics van acaparar una bona part de l'atenció. Eddie Lee Mattison, americà, fins i tot va enregistrar un disc que portava el nom de la Costa Brava al títol; i el cantant soul Ossie Laine va enregistrar el disc Maddox 2, l'any 1969, que va ser distribuït per Edigsa.
Però a mitjans de la dècada dels 70, grups com la Companyia Elèctrica Dharma, que tenien seu a les comarques de girona, van portar la seva fusió de jazz, rock i folk a les nits de Platja d'Aro, juntament amb d'altres grups mítics com Iceberg, Música Urbana i Secta Sònica, que formaven el grup avançat de la música progressiva catalana.
Llavors les programacions no només eren estables sinó que es perllongaven en el temps i els grups tenien ?llar?gues residències a les sales. Màquina!, per exemple, va passar l'estiu de 1970 entre les discoteques Revolution de Lloret de Mar i Maddox a Platja d'Aro, actuant de dilluns a diumenge i fent un parell de passis cada dia.
L'ambient a les sales era de companyonia i permissivitat, els temps (polítics i socials) estaven canviant i els grenyuts ocupaven els escenaris, alhora que es creava un important moviment cultural al voltant de l'art, la fotografia, la música...
Certament les coses han canviat i la croada ultrallibreral contra el món de la cultura ha estat constant els darrers anys. La música en directe és perseguida de manera general i avui dia les programacions estables en petits locals són més que un oasi, directament un miracle.
Les nits de Platja d'Aro constitueixen un «gloriós passat», com ho defineix el periodista Xavier Castillón al seu imprescindible llibre Nit d'Aro. Seixanta anys de discoteques i sales de festa a Platja d'Aro. El futur... bé, tanmateix pogués ser aproximadament tan esperançador.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema