Les bases de la indústria del turisme estan canviant. Viatjar ja no és llogar una habitació en un hotel, agafar la càmera i anar a fer-se fotos davant els monuments més importants. El nombre de persones al món que es mouen per fer turisme és cada cop més gran, i els centres neuràlgics de l´aglomeració ja no són un element afegit a l´hora de visitar la ciutat, sinó que es valora allò que cada cop és més difícil trobar, és a dir, la interacció amb la vida local.
Cada vegada més persones, sobretot els joves, segueixen el corrent de buscar «l´essencial» i allunyar-se dels racons turístics. El sistema de valors associats al turisme ha canviat, i les noves generacions viatgen per tenir experiències úniques i, moltes vegades, compartir-les també a les xarxes socials. Per això, propostes de viatges com el turisme solidari, o anar a fer un voluntariat, són cada vegada més populars. Existeixen diferents entitats que ofereixen programes de treball voluntari, la majoria en els anomenats camps de treball, i no cal anar gaire lluny per trobar algun projecte on es necessitin mans. A Catalunya, entitats com la Coordinadora d´Organitzadors de Camps de Treball Internacionals de Catalunya (COCAT) coordinen l´arribada de voluntaris de l´estranger i la integració de catalans en aquests grups, en camps de treball que consten d´un nombre limitat de persones que s´encarreguen de tasques vinculades, sobretot, amb la construcció i l´arqueologia. Els més joves solen decidir-se per aquesta opció, però sens dubte, la més popular és col·laborar en un projecte a l´estranger, ja que també ofereix activitats monitoritzades per fer durant el temps lliure.
Pel que fa al voluntariat a l´estranger, les opcions per trobar una organització són molt àmplies. Entre d´altres, l´ONG SETEM ofereix una «experiència diferent» en camps de solidaritat a països de l´Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina, en grups reduïts d´entre 4 i 8 persones. «Els nostres camps brinden l´oportunitat de viure el dia a dia de les persones vinculades a l´entitat local col·laboradora amb nosaltres», explica Teresa Vidal, coordinadora dels camps de solidaritat de SETEM.
La gironina Maria Antònia Vilanova va participar l´any passat al camp de Fotouni, al Camerun. Com que és mestra, va triar un camp de solidaritat on treballava educant en una escola rural. «Cal aprendre a no anar-hi amb una mentalitat de superioritat. No vas allà a solucionar la vida de ningú, sinó a viure una experiència personal que et canviarà a tu mateixa», explica.
Més que anar a ajudar les persones locals fent feina, el SETEM busca crear consciència en els participants perquè després aquestes persones «s´impliquin com a voluntaris per canviar les coses des de casa», afegeix Vidal. Segons SETEM, un nombre important dels voluntaris segueixen implicats en el mateix o altres projectes un cop tornen. Per aconseguir aquest objectiu, l´organització fa una formació prèvia de 50 hores acreditada per la Generalitat a tots els participants, on s´expliquen els conceptes bàsics per entendre l´economia mundial, l´ètica de la solidaritat i les conseqüències positives o negatives que pot dur la seva presència per a la comunitat local.
A diferència dels camps de treball de la COCAT, el preu del menjar i l´allotjament no va inclòs en la gestió del viatge, sinó que el participant ho paga a la família que l´acull. A més, el temps lliure no està organitzat, de tal manera que els participants s´integren amb els seus hostes i gestionen el temps a la seva manera. «Teníem un contacte que ens gestionava si el cap de setmana volíem viatjar. La gent d´allà no viatjava gens, perquè és car i es triga molt a desplaçar-se, i hi va haver voluntaris que es van quedar cada dia al poble perquè volien viure ben bé com la gent local. Jo vaig viatjar algun cop, però em vaig endur la família que m´acollia amb mi perquè tampoc havien sortit mai de la zona», explica Vilanova.
També l´estiu passat, la Clara Sanmartín va anar a Nicaragua, a Matagalpa, en un camp sobre comerç just relacionat amb el cultiu de cafè. «Els vaig acompanyar amb el projecte local, fèiem feines de camp i ens ensenyaven moltes coses sobre com es fa el cafè», explica. Va viatjar sola i ho recomana perquè «permet que l´experiència sigui molt teva». En el seu cas, va decidir no viatjar i viure el dia a dia de la família que l´acollia. «S´ha creat tot un mercat al voltant de la solidaritat, però això és una experiència diferent», afirma.
Una de les preocupacions de molta gent a l´hora d´aventurar-se en països desconeguts és la protecció. Les organitzacions ofereixen una assegurança mèdica i contactes per cas de necessitat. A més, el SETEM treballa amb «partners» locals que reben els voluntaris i coneixen la situació de la zona. «Si la situació no és segura, no deixen viatjar els participants. I si es posa tensa mentre són allà, seran els primers que els portaran a l´aeroport perquè tornin», comenta Teresa Vidal.
La COCAT també envia catalans a l´estranger. Per preparar-los psicològicament, divideix els camps de treball estrangers entre els països «nord» i els països «sud»: és a dir, llatinoamericans, africans i asiàtics, tret del Japó, Hong Kong, Taiwan i Corea. Els camps de treball dels països sud estan reservats a la participació de majors de 21 anys, i obliguen a fer una formació prèvia.
Tant Vilanova com Sanmartín tenen molt bon record de la seva estada i mantenen el contacte amb la família que les acollia. Les dues voldrien tornar a tenir una experiència similar, però la falta de temps ho fa impossible, sobretot pel que fa a l´assistència a les formacions prèvies. Tot i això, recomanen l´experiència. «Hi ha molts estereotips, i vivint l´experiència coneixes la realitat de la gent», diu Vilanova. «Fas molts amics pel camí», coincideix Sanmartín.
