Oriol Ponsatí-Murlà (Figueres, 1978) va guanyar ahi el 33è premi de novel·la curta Just M.Casero per la seva obra Totes les estacions de França, que planteja la troballa d'una maleta carregada de lingots d'or que apareix en un vagó de rodalies de París. A partir d'aquí, l'autor imagina possibles situacions que desemboquen en un seguit d'històries que es van embolicant entre elles, quan els personatges es troben i se'n van, quan hi ha anades i vingudes, desaparicions i troballes. Aleshores, també intervé la figura del mateix autor, en un joc metaliterari en el qual es veu implicat a mig camí del somni i la follia.

El jurat va escollit aquesta obra entre els 29 treballs presentats en considerar-lo un "brillantíssim exercici d'estil que fa pensar en els de Raymon Queneau i algunes peces de complicada estructura formal de Cortázar".

Ponsatí-Murlà és doctor en Filosofia per la Universitat de Girona, professor associat de Filosofia Antiga en aquesta mateixa universitat i ha col·laborat en diferents mitjans de comunicació (actualment amb La Vanguardia). Ha traduït al català autors com Michael Nyman, Denis Diderot, Gianni i és director de dues col·leccions, Trivium i Quadrivium, d'Edicions de la Ela Geminada.

L'autor va elogiar el jurat per haver escollit el seu text tot explicant una anècdota. Així, va admetre que quan va acabar la novel·la la va ensenyar a alguns coneguts i que li van dir que era "boig" si la presentava al premi Casero, tot recordant-li que els jurats mai es llegeixen les obres en tota la seva totalitat. Però va decidir presentar-la i va encertar en la seva premonició en ser l'obra guanyadora. De fet, el jurat va exposar que la novel·la era trencaclosques que encaixava les peces al final de tot. S'havia de llegir de dalt a baix.

L'obra finalista va ser L'Escala de l'evasi de Jaume Puig Agut, de Blanes, que presenta un frontispici i un epíleg en els quals es parla de la possibilitat que els pingüins embogeixin. Lluny de la gernació, n'hi ha que decideixen anar-se'n desert enllà, cap a un destí gelat que els matarà.

En nom del jurat, l'escriptor Josep Maria Fonalleras, va destacar algunes coincidències de les dues obres. La primera que les dues passen a París o les seves rodalies, una ubicació que es repeteix també en altres textos presentats. La segona casualitat és que són treballs amb una "maquinària precisa" que aconsegueix crear una sensació de ?neguit i expectativa que es resol quan el "puzle" encaixa, quan tot pren sentit.

Guillem Terribas, el propietari de la Llibreria 22, que organitza el premi, va demanar a l'editorial Empúries que aquest any, com ha passat en edicions passades, editi les dues novel·les.

L'acte va començar amb un seguit de records cap al recentment ?desaparegut Juan Luis Panero. Es van llegir poemes i textos i es va poder veure una gravació on l'escriptor presenta un dels seu llibres a ?Girona.