L'estació de Portbou

26.11.2016 | 00:02

estació de Portbou, com els llimbs, és un indret situat entre el cel i l'infern. És una estructura fèrria en forma d'hangar i cadascuna de les peces metàl·liques que la componen està recoberta d'una gruixuda capa de records i de mirades, de plors i de somnis. La llum es descompon en el seu interior i dibuixa ombres que caminen solitàries per les andanes. El temps regalima a través d'un rellotge mentre el vent udola sense descans.

L'estació de Portbou apareix més sovint en la literatura europea que en les guies turístiques i gairebé sempre lligada al nom de Walter Benjamin que, acorralat per les fúries del seu temps, va acabar els seus dies i posà fi a la seva vida en aquesta vila empordanesa. Però ara, a més, L'estació de Portbou també és un llibre que recull la inspiració poètica de Jordi Carrió i la poesia fotogràfica de Manel Esclusa. La suma del talent de l'un i de l'altre es desborda en cada pàgina del llibre i vessa també més enllà dels límits de la mateixa estació, en el temps i en l'espai, per arribar fins a la nostra època, curulla novament de gent que busca refugi i esperança, i que només troba desconsol en els ulls freds de l'àngel de la història.

El llibre s'encapçala amb una cita d'Hannah Arendt que diu: «Pensar i estar veritablement viu són la mateixa cosa», i és que raons com aquesta són les que ens fan revisitar sovint indrets com aquest. Carrió i Esclusa es passegen entre la nit i la boira, entre el blanc i el negre, entre l'infern i el cel, i ens commouen amb la bellesa desconcertant que sorgeix del cant remot de les coses intemporals i «d'un continent de portes desencaixades i panys rovellats».

Les tragèdies es desencadenen al final de la història, però la nostra història encara no ha arribat al seu final i continua més enllà de les línies d'aquest llibre, més enllà de les pàgines dels diaris, transcendeix i salta damunt dels interrogants dels filòsofs i de les interjeccions dels polítics, perquè la història de la humanitat és com aquell riu on només ens podem banyar una vegada.

L'estació de Portbou, la de Carrió i Esclusa, és una arquitectura sublim que ens ajuda a suportar el pes dels nostres dubtes, perquè la poesia, vingui d'on vingui, si no serveix per a això, no serveix per a res.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Girona

El 3 de 9 que han fet els Marrecs a la diada castellera de Salt.
Els Marrecs de Salt ja són colla de 9

Els Marrecs de Salt ja són colla de 9

Descarreguen el seu primer 3 de 9 amb folre en una diada històrica a la Festa Major de Salt

Gegants Salt segueix amb els actes de la festa

Gegants Salt segueix amb els actes de la festa

La programació de la Festa Major de Salt segueix amb les activitats previstes i ahir, per...

50 anys educant per a la inclusió

50 anys educant per a la inclusió

?L'escola Font de l'Abella va néixer el 1964, quan els alumnes amb necessitats educatives...

Girona aprova el projecte per aixecar la plaça Salvador Dalí al nivell del carrer

Girona aprova el projecte per aixecar la plaça Salvador Dalí al nivell del carrer

Ara està enfonsada, al costat de l'hipercor i pràcticament no té cap ús

Veïns de Sarrià afirmen patir nàusees i marejos per les pudors d´Hinojosa

Veïns de Sarrià afirmen patir nàusees i marejos per les pudors d´Hinojosa

No entenen que es permetés obrir la fàbrica paperera

Enllaços recomanats: Premis cinema