La Festa de la Matança del Porc es va crear el 1973 per part d’una gent molt arrelada a la vila. Amb el temps s’ha convertit en un referent de la cuina casolana del nord de la comarca de la Selva. Es va iniciar amb l’intent de recuperar el tradicional àpat familiar que es feia en ocasió de matar el porc en l’ambient familiar a les cases un cop a l’any.

Aquest fet era la garantia de poder menjar carn i cuinar amb greix una llarga temporada a la gent que vivia en l’àmbit rural. Això suposava una reunió de familiars i amics, els uns per ajudar i els altres per celebrar l’esdeveniment. La matança pròpiament dita requeria professionals experts en la matèria.

Preparació

La preparació, manipulació i elaboració dels productes de la carn era tot un altre procés pel qual calien persones amb prou experiència com per garantir la deguda conservació dels aliments. Tot plegat feia que, un cop enllestida la feina, els participants en els treballs -que solien començar ben d’hora- acabessin la feina entaulats amb aire festiu. El menjar no era pas extraordinari ja que es tractava de rematar una feina i alguns dels millors productes que s’elaboraven no es podien pas consumir fins haver passat molts de dies. Era, per tant, un menjar quotidià, casolà, saborós i ben amanit. No hi podia faltar una amanida del temps: escarola o enciam acompanyats de fruita o verdures confitades. De segon, els fesols secs vermells -els més corrents. La carn a la brasa, el fetge i les botifarres eren ja el tast directe del treball comunitari. Les taronges com a postres, el cafè, el vi novell, l’aiguardent, el moscatell i la ratafia solien cloure tot el cerimonial.