Dolça medalla per a Xargay

Leo Rodríguez fitxada aquest estiu per l'Spar Citylift Girona també celebra l'èxit amb la selecció i el tècnic li dóna tres minuts de joc

21.08.2016 | 07:53
Dolça medalla per a Xargay

La base gironina Marta Xargay es va penjar ahir la medalla de plata a Rio, aconseguint així un dels pocs èxits que li faltava en el seu palmarès que a part de la medalla olímpica, ja llueix: un or a l'europeu de França 2013, una plata en el Mundial de Turquia (2014) i bronze en l'europeu de Romania i Hongria (2015), a part de varies medalles d'or i plata en les categories inferiors de la selecció espanyola. Sigui com sigui, la plata aconseguida ahir, serveix per posar la cirereta d'un pastís que a nivell de clubs tampoc queda curt: una Eurolliga, dues Supercopa d'Europa, dues lligues, tres copes de la Reina i cinc Supercopa d'Espanya. I tot plegat sense oblidar el seu debut a la WNBA amb Phoenix Mercury i d'aconseguir l'MVP en el Mundial sub-19 i l'MVP a la Supercopa d'Espanya 2014. Va començar a jugar a bàsquet al pati de l'escola Vedruna, i va explotar a Lliga Femenina 2 amb l'Uni Girona amb qui va ascendir a Lliga Femenina el 2009 a Badajoz. Tot i així, el debut a Lliga Femenina el va fer amb l'Avenida amb qui va aconseguir bona part dels seus èxits, abans de fitxar per un delsmillors clubs del bàsquet femení europeu l'estiu del 2015, un Praga amb qui segueix sumant títols.

A partir d'ara, haurà de buscar nous estímuls per seguir acumulant èxits. De moment l'or olímpic sembla una cosa inabastable. Ahir, la selecció espanyola femenina de bàsquet que dirigeix el català Lucas Mondelo, va somiar durant quinze minuts amb poder fer d'or la plata ja segura amb la qual es va plantar a la final olímpica davant Estats Units, un partit que van encarrilar les americanes en el segon quart per aconsegueix un triomf incontestable a la represa (101-72).

Aquest contundent marcador no entela per res l'èxit d'Espanya, que va aconseguir a Rio de Janeiro el que buscava, una medalla que d'inici apuntava més al bronze. Però acabar el torneig amb només dues derrotes, totes dues davant Estats Units, encara que hagin estat contundents, és per valorar en un equip que va perdre al seu baluard principal, Sancho Lyttle, poc abans de viatjar a Brasil. Un país i una ciutat, Rio de Janeiro, que ja no oblidaran mai més les de Lucas Mondelo. Estats Units amb prou feines va tenir problemes per seguir fent història amb un equip de somni i va sumar el seu sisè or consecutiu, i vuitè en total, amb la seva 49a victòria consecutiva.

Un triple de Maya Moore -va visitar Fontajau el 2012 amb el ja desaparegut Ros Casares, no en canvi el 2015 quan Estats Units va jugar un amistós amb l'Uni Girona ja que es trobava jugant la final de la WBNA- va acabar amb uns primers compassos sense anotació i va obrir un intens i lluitat primer quart en què Espanya es va posar a l'altura de les estrelles americanes per acabar el primer quart 21 a 17.

A l'inici del segon temps, les americanes van intentar marxar per primera vegada en l'electrònic, però Xargay -la gironina ahir va acabar amb 12 punts-, Torrens i Ndour ho van impedir durant uns minuts (24-22, 27-24), just fins a la tercera falta de Ndour. Va ser molt dolorosa aquesta falta, igual que ho va ser la tercera de Nicholls també en el segon quart, fet que la va deixar molt castigada de cara a la segona meitat.

Aquesta falta va arribar quan EUA ja havia posat l'accelerador (35-25). Moore, va continuar amb la tasca de demolició per arribar al descans, amb un 49-32 que ho deixava tot sentenciat. I així va ser, ja que en la segona meitat el marcador no va parar de créixer per acabar amb el definitiu 101-72. El fitxatge de l'Uni, Leo Rodríguez, va jugar tres minuts.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema