la Carme Ruscalleda, que té un restaurant al Japó, hi va descobrir les meduses a taula. L'any 2007 les va introduir al seu restaurant de Sant Pol de Mar primer com una tímida tapa, i més tard en forma d'amanida, com a guarnició de coques, escalivades, etc. El que és cert és que, sense necessitat de viatjar ni al Japó de la Xina, hi ha gent que hem descobert les meduses, i n'he fruit, molt més abans que la primera dama de la cuina europea. Sense anar més lluny, un restaurant xinès de Girona que té un nom que es relaciona amb Sant Jordi n'ofereix, sota comanda, des de la seva ja llunyana obertura, en forma, per exemple, d'amanides, entrants barrejades amb bolets, etc. La Carme, seguin la petjada de la moda dietètica -una manera com altra d'empastifar el menjar amb consideracions gratuïtes- afirma que la medusa posseeix infinites qualitats curatives (què guareix, exactament, i quina dosi n'hem de prendre?; anem al restaurant com si anéssim a l'hospital?), que té proteïnes i no porta greixos. No crec pas que els adinerats clients del seu restaurant estiguin gaire preocupats per aquesta fabulosa "medecina-, ni per les proteïnes que pugui aportar: això, si de cas, seria un problema dels afamats. Diu també que el gust és boníssim -cosa molt opinable- i que visualment és bellíssima, cosa del tot discutible: no opinaria el mateix el banyista que hagi estat picat per un d'aquests éssers marins -més aviat emprenyadors-, sense comptar que quan apareix al plat és en forma d'uns bocins secs i de nul·la qualitat estètica. És més: es pot assegurar que davant la perspectiva de cruspir-nos una medusa a la major part de gent se li'n van les ganes de menjar. Amb tot, donat que hi ha gustos per tot, el món està ple d'esnobs i els rics han de fer alguna cosa per distingir-se, no dubto que les meduses tindran els seus clients i desitjo, sincerament, una gran sort a la Carme en aquesta croada: millor, abans que ens pessiguin, menjar-se-les. Aquesta croada ara la gran cuinera la vol estendre a les meduses mediterrànies. Però aquí es topa amb la normativa sanitària de la Comunitat Europea (o de la Generalitat de Catalunya) que prohibeix - raonadament o no- el consum de productes desconeguts o sense tradició. Per això va fer retirar del mercat els insectes que venia, al mercat de la Boqueria, en Llorenç Patràs, que ja no en tenia prou amb els bolets. A partir d'aquí comença una mena de vodevil gastronòmic: un savi pollastre, al programa gastronòmic de Catalunya Ràdio, afirma que a Menorca s'han menjat meduses, i ja tens na Carme demanant informes pertinents a la Càtedra Sent Soví de la Universitat de Barcelona, al gran dietista Abel Mariné, a la Càtedra d'Estudis Marítims de la Universitat de Girona...Finalment, de forma directa o rebotida, tots han anat a parar a mi. Naturalment, els he desencantat: l'esmentat savi pollastre confonia les ortigues o fideus de mar (anemones urticants)- que sí que es mengen- amb les meduses.