pinions malèvoles, infundades i simplistes anuncien a bombo i plateret que la corrupció s'ha instal·lat als ajuntaments. Entre la gent creix la sospita que alcaldes i regidors són uns barruts que fan la seva fins que la justícia els pica la cresta. Alguns sostenen que són aspectes inherents al finançament dels partits i altres que són una prova de la cobdícia humana.

Però, no existeixen controls interns i externs? Aleshores, com es poden vulnerar tan alegrement les lleis?

En primer lloc, perquè l'oposició no controla sistemàticament les actuacions de l'equip de govern. S'ha de reconèixer, en descàrrec seu, que la feina és feixuga, poc agraïda i plena de travetes que, a vegades, acaba amb una confrontació barroera i demagògica.

En segon lloc, el control de legalitat econòmic i financer, que correspon als interventors, hauria d'impedir la majoria de corrupteles que han sorgit com una clapada de bolets de tardor. Aquests professionals, en la majoria d'ajuntaments mitjans i grans, o estan marginats i neutralitzats pels càrrecs de confiança, que actuen com a comissaris politics, o s'han sotmès a les exigències dels polítics. Si es resisteixen a les pressions, el destí d'un assumpte, informat desfavorablement, que ha de conèixer el ple, és que no passa o que el ple passa olímpicament. A la vegada l'informe, que s'ha de trametre a la Sindicatura de Comptes de Catalunya, es perd enmig de la paperassa que acumula aquest organisme mancat de personal i mitjans per complir amb les funcions de control extern del sector públic.

També hi ha ajuntaments que han optat per crear societats per fugir del control previ de legalitat que se supleix, segons la dimensió de l'empresa, per auditories externes a posteriori. Bé, ja se sap que pagant Sant Pere canta i que les grans firmes d'auditoria estan sota sospita des dels casos Enron i Lehman Brothers, entre altres.

Què fer, doncs? Es podria imitar David J. Bradley, que va crear el "Ctrl+Alt +Supr", un mecanisme que permet reiniciar l'ordinador en un obrir i tancar d'ulls. Als ajuntaments, per analogia, s'hauria d'afavorir el sistema de "control + alto + suprimir" que, de forma ràpida i contundent, foragités dels seus càrrecs tots els polítics i tècnics aprofitats.

Per tant, només caldria que l'oposició fes la seva feina de forma lleial i que els òrgans de control intern complissin amb les seves obligacions, sense heroïcitats, recolzats pels òrgans de control extern, és a dir, per la Sindicatura de Comptes. No és la panacea però potser evitaria caure en alguna temptació.