Cartes

JOAN TALLADA GRAU. salt.

No sé per què els adjectius qualificatius superlatius s´han de posar en anglès, sobretot en el món de l´esport i en el futbol en particular. Sembla que donin més importància, rellevància, potser són més globals. Del galàctic «star team» al nostre «dream team». Però ha arrivat un moment que dir-li a aquest barça «top team», «full team» o «best team» no sembla pas que sigui suficient ni prou just. La gesta d´aquesta última temporada d´un «team» com l´actual serà descrita per la història com a única, inimaginable, mítica, etc. i per tant impossible de resumir en una sola paraula existent. Caldrà doncs no perdre una bona oportunitat i ja podem anar buscant un qualificatiu nou per a un nou model d´excel·lència esportiva exemplar i si s´ha de buscar, si us plau, que sigui en català!

Voleu dir que és

el moment?

Lluís Torner i Callicó. GIRONA.

Aquests dies propers a la celebració del Nadal, llegim als mitjans d´informació que la Generalitat té prevista, per a principis del proper any, la publicació d´un avantprojecte de llei per tal d´establir la creació de les vegueries. A part que encara no està clara la nova divisió territorial -sobre la qual hi ha províncies i comarques que no hi estan d´acord-, aquells que ni som polítics, ni estem inscrits a cap partit -deixant a part les preferències que poguem tenir per un o altre- ens atrevim a opinar que no estem d´acord que en uns moments tan delicats com els que estem passant, d´una crisi de la qual no es veu l´acabament, i que fa que a molta gent li toqui patir-la fortament, el nostre Govern pensi en la creació d´un nou organisme, que li comportarà l´assumpció d´unes fortes despeses, tant per la necessitat d´incrementar el nombre de funcionaris i d´alts càrrecs, com per a la d´adquisició o adequació i proveïment de nous locals, per encabir-hi els corresponents serveis, a part que, probablement, pot repercutir en una presumpta duplicitat de funcions. Llavors ens queixarem que els diners no arriben i que el finançament és insuficient; enfront del qual, és clar! caldrà pensar en un increment d´alguns impostos, en lloc d´intentar procedir a una possible rebaixa de segons quins, perquè els contribuents puguin suportar millor la situació -això ja s´ha vist amb el que ha costat d´arribar a un hipotètic acord per a la rebaixa de l´impost de successions, que ha resultat més petita del que es demanava i s´esperava.

Potser se´ns dirà que, en ja ser un xic grans, som una mica il·lusos en pensar que el que caldria prioritzar, fóra dedicar tots els esforços en la millora de la crítica situació que estem patint, facilitant la formació de noves empreses, o la millora de les existents, per tal de potenciar la creació de nous llocs de treball, i rebaixar així el gran nombre de gent aturada. Bé!, que ningú se´ns enfadi, és simplement la nostra manera de veure-ho, pensem que, abans d´entrar en noves despeses: no fóra millor d´intentar primer resoldre les mancances actuals, i esperar que les coses tornin a funcionar per emprendre nous projectes? És el nostre parer. Bones festes per a tothom.

Ja no queda res!...

O sí?

Pere Trijueque Fonalleras.

palamós.

Fa pocs anys, sis o set, vaig escriure més d´un article a la revista La Proa, del Baix Empordà, parlant de la desaparició de l´oriç dels mars de Palamós. Un dels «marisca-dors» professionals em va replicar, assegurant que allò que deia era totalment fals, perquè els científics de Blanes havien fet uns estudis que demostraven que era impossible que desaparegués aquest ara escàs menjar. La realitat va ser que al cap de tres anys ja no es veia cap oriç ni a s´Alguer ni a la major part de la nostra costa. Els científics i els mariscadors s´havien equivocat... quina ironia! Segurament, la causa de tot plegat va ser la manca absoluta de control de les extraccions i de la pesca furtiva, «no denunciada»! Anys enrere havia passat la mateixa història amb els musclos de roca, presents en tots els bars, xiringuitos i restaurants i ara pràcticament extingits de les nostres costes.

Una pressió desorbitada, només amb l´afany de lucre, sense tenir el més mínim respecte per la natura i les seves lleis més elementals, ha fet desaparèixer o minvar fins a límits extrems moltes espècies, abans ben comunes, com les xuies, les llagostes, les lluïses, els congres, els xinets, els tords... i una bona llista d´altres peixos. S´ha eliminat els seus espais de cria i per altra part, amb la pesca subaquàtica, s´ha donat el cop de gràcia definitiu, eliminant aquells exemplars que possibilitaven una bona reproducció de l´espècie. No hi ha hagut cap tipus de control per part de la Generalitat de Catalunya... i és clar, per exemple, no es veu cap mero a les subhastes del peix i en canvi es troba en molts restaurants... i això em dol molt i molt!

La meva generació segurament ha estat molt afortunada, ja que vàrem gaudir dels fruits del mar com havia estat des de feia segles. Vàrem anar en carro i amb el tren petit i ­féiem «les necessitats» a la «comuna» i ens rentàvem en un gibrell... però fórem capaços de fer una extracció «sostinguda», especialment amb els oriços i musclos.

Ara toca actuar per no perdre del tot la riquesa pesquera que encara es pot salvar! Ara, la millor manera d´actuar és, sens dubte, la creació d´una entitat que reguli i limiti l´extracció dels recursos, una reserva pesquera a les mars de Palamós i rodalies que prohibeixi certes activitats i que en reguli les altres, sempre però preservant els «drets» ancestrals de la gent no professional d´aquí, que han sabut mantenir intacte el nostre patrimoni pesquer al llarg dels segles.

Benvinguda sigui la reserva i els seus controls!