Per a les aenes del món, controladors aeris del planeta, pilots d'altura i baixesa, hostesses de terra i aire, inclosos gerents de "càtering" i treballadors d'empreses de seguretat, els passatgers que van a prendre un avió són uns xais sense criteri, als quals convé mantenir en tot moment estabulats, bé pendents d'una pantalla on es comuniquin els retards, bé en una llarga fila, on al cap d'hora i mitja o dues hores una empleada avorrida d'haver de portar a terme una feina com aquesta t'indicarà si prefereixes anar a dormir un parell d'hores a un hotel, o et quedes a l'aeroport a esperar el següent vol que, "això sí", no està garantit que surti.
Els passatgers, llavors, ens portem com el que som, com xais, i protestem amb previsió de xais, i protestem amb maneres innòqües i de xai, i ens aguantem, perquè els xais ho aguanten tot. Només quan la inflor ovàrica de les passatgeres i la inflamació testicular dels passatgers arriba a un engrossiment perillós, es prenen les portes d'embarcament, o s'assalta la pista, o s'organitza alguna cosa que perjudiqui als altres xais, amb el que ve la Guàrdia Civil, i t'evites les dues hores dret, esperant que et donin l'explicació que se'ls dóna a tots els xais.
Com que els surt gratis, tant a les companyies aèries com a les explotadores dels aeroports, tots els incompliments de contracte, serveis, maltractament i acarnissaments diversos, només entenen la rebel·lió, és a dir, la projecció del seu propi caos cap a ells. Cal recórrer a la violència passiva, del motí i la pertorbació. Els pastors de xais és l'únic llenguatge que entenen, és a dir, demostrar-los que som passatgers en lloc de xais pacients.
