Interins i substituts, a l’espera de canvis

Sovint les rutines, la manca de sentit comú, l’absència de valentia i la malentesa tradició ofeguen les necessitats dels canvis que neixen per l’evolució imparable de la vida i les noves perspectives que neixen de la mateixa realitat social. I quan parlem de temes relacionats amb les administracions públiques, de la lentitud del sistema judicial i de la manca de compromís efectiu dels legisladors per revisar, reformar i respondre a les noves realitats de la societat, veiem el gran pes de les formalitats, de les raons merament formalistes i de les simples excuses dilatòries per no afrontar amb valentia els nous problemes i el canviant escenari de la vida social.

I no es tracta d’un tema de persones, que també, sinó d’un problema vinculat a l’immobilisme de les institucions i dels poders reals que dominen la societat, i que amb en el transcurs del temps van generant interessos propis cada cop més allunyats dels problemes reals i de les efectives necessitats de les persones normals i corrents. No es tracta de bona o mala voluntat de les persones que ocupen responsabilitats i exerceixen la direcció en tals institucions o administracions, sinó del pes del sistema que procura avantatges i certs privilegis pels quals integren aquestes institucions que no solen posar-se en qüestió, i que frenen, en moltes ocasions, el desenvolupament i el progrés necessaris per millorar la societat.

És el cas que ja he tractat en anteriors articles d’aquest diari i que fa referència a la sistemàtica, permanent i inadmissible situació irregular de la contractació de funcionaris interins, substituts i personal temporal per part de les diverses administracions públiques. Ha hagut de ser la justícia europea la que ens tiri en cara la insostenible i injustificada situació d’aquestes fraudulentes contractacions. I ara, amb una lentitud injustificada s’estan buscant sortides sense un plantejament clar i efectiu, que respecti el dret de les persones contractades i faciliti la solució legal d’aquestes. 

Té sentit o justificació, que persones que han treballat durant molts anys, exercint amb eficàcia una responsabilitat administrativa, després de superar proves objectives, se la sotmeti a un nou concurs i se li comuniqui la no superació d’aquest, deixant-la directament sense feina? 

En una empresa privada, tots aquests treballadors temporals o interins de les administracions públiques, més de 700.000, haurien ja adquirit el dret a un contracte de treball fix. Algun tribunal superior, amb ganes de donar solució definitiva a aquesta temàtica, ha tornat a plantejar qüestions prejudicials sobre la correcta solució d’aquesta contractació pública irregular i permanent. I no es descarta que al Tribunal de Justicia Europeo pugui decidir o facilitar la fixesa en els seus llocs de treball de la immensa majoria d’aquests treballadors públics.

Sortosament, la sentència o aclariments sobre aquesta gran temàtica social, com és la irregular i fraudulenta contractació per part de les administracions públiques d’Espanya, és d’obligat compliment. I per això restem a l’espera dels canvis imprescindibles i necessaris tant de la nostra legislació, com de la Jurisprudència del tribunal Suprem.