Cartes

NÚRIA BONET i MALÀS. girona.

Aquesta carta va adreçada al responsable de TMG i molt especialment al conductor que el passat dia 8 de març de 2010, dia de la gran nevada, feia la ruta de la línia 2 (Hospital J. Trueta - Avellaneda).

A les 3 de la tarda em vaig dirigir a la parada de la Renfe a esperar el bus, essent ben conscient que tardaria a arribar per culpa de la gran nevada que estava caient. A la marquesina ens esperàvem un noi jove, un matrimoni d´edat avaçada i jo. Per un moment vàrem pensar que el bus no passaria, però finalment va passar. El bus va parar i en van baixar unes quantes persones. D´altres van restar a dins.

La nostra sorpresa, però, va ser majúscula quan el conductor ens va obrir la porta per dir-nos que no ens pujaria perquè «segurament en faríem més via a peu» perquè ell «segurament quedaria tirat a mig camí» (em pregunto qui era ell per decidir la nostra pressa). Li vaig gairebé suplicar que si tan sols podíem fer uns quants metres dins el bus ja estaríem contents, però no li va donar la gana de deixar-nos pujar. Li vaig intentar fer entendre que si haguéssim agafat el bus unes parades anteriors, bé que ens hauria deixat pujar. La prova és que dins el bus hi havia gent. Però em va contestar que tenia ordres de no deixar pujar ningú. (Si és així entenc que es va passar les ordres pel folre perquè dins el bus hi havia gent). No hi va haver manera que ho entengués.

Jo vaig arribar a casa com vaig poder, caminant carretera Barcelona avall amb el bus al costat fent la seva ruta habitual! Va ser indignant.

El que no sé és si el matrimoni gran que també aspirava a pujar al bus va arribar sencer...

En tot cas: senyor conductor, si prova algun dia de fer un gest humanitari, una bona acció, veurà com n´és de gratificant. I al responsable de TMG, voldria dir-li que els usuaris entenem que si un bus circula, és a dir, fa la ruta, deu ser per pujar i baixar gent, si arriba el cas i quedem tirats, llavors ja baixarem tots.

Agraïment al poble de Quart

MARTA VILABOA PÉREZ. PALAMÓS.

Igual que centenars de persones, jo també vaig quedar atrapada a la carretera el proppassat dilluns 8 de març. Tornava d´un congrés de Girona amb una companya de feina i vàrem trigar vuit hores i mitja per recórrer uns 15 km! Després de totes aquestes hores d´esgotament, desinformació, de treure gel amb el tacó de la meva bota per poder avançar amb el cotxe, i d´esquivar tota mena d´obstacles del mig de la carretera, ens vàrem veure obligades a fer nit al local social de Quart.

He volgut escriure aquesta carta per agrair a totes les persones volun­tàries de Quart que varen fer que la nit més llarga i freda de l´any en la qual, com jo, centenars de persones ens sentíem abandonades a la nostra sort, els quartencs vetllessin per nosaltres d´una manera senzilla però eficaç. Vaig quedar meravellada de la seva hospitalitat, de com un alcalde armat d´unes xiruques s´involucra treballant colze a colze amb la seva gent, carregant estufes, mantes i atenent a tothom per igual d´una forma directa durant tota la nit, sense la necessitat de portar el periodista de torn al costat perquè li faci «bona publicitat». No estic acostumada a veure actuar el primer edil d´un municipi d´una manera tan humil i tan humana, i a tots ens va sorprendre molt gratament.

Tot i estar sense llum, ni aigua, als afectats no ens va faltar menjar, gots de llet calenta, mantes, matalassos per a les persones més delicades de salut, el servei d´una ATS a totes hores, inclús un plat de macarrons per als que no vàrem poder marxar fins el dia següent, però el millor de tot va ser el civisme dels afectats i la qualitat humana dels quartencs.

Estic convençuda que aquestes paraules d´agraïment són a la ment de totes les persones que vàrem haver de passar forçosament aquella nit a Quart. Moltes gràcies de tot cor.

La neu encén la MAT

Francesc Xavier Quer i Bosch. Alcalde de Crespià. President de l´Associació de municipis MAT AMMAT.

Temporal de neu, apagada general i ja tenim la MAT encesa altre cop. Ara, per donar llum a elèctriques i polítics per ajudar-los a sortir de la foscor, fruit de la deixadesa d´uns, i de la imprevisió dels altres, que han acabat fonent els ploms de la paciència de molts ciutadans. La MAT s´ha convertit en el culpable i la víctima de tot plegat. Per a uns, amb ella l´apagada no hauria estat el que ha estat, i per d´altres l´apagada evidència com ha de ser la MAT, soterrada. Una nevada, un temporal i una apagada que no haurien d´haver encès el debat de la MAT, almenys fins que tots els ciutadans no haguessin recuperat la normalitat amb la llum que no tenien, i que ara la MAT tampoc els podia donar. Un cop més, des de les companyies elèctriques i la política, als ciutadans se´ls ha volgut il·luminar amb una il·lusió per amagar la realitat d´uns i altres en la foscor. Ara, però, aquesta il·lusió ens ha ensenyat que el soterrament de la MAT, per elèctriques i polítics, no pot continuar sent una opció ignorada i menystinguda. Així, posats a encen­dre la MAT, el soterrament per fugir dels temporals i de les seves conseqüències, i l´estalvi en costos socials i econòmics que això significa, no fan altra cosa que refermar la necessitat de fer la MAT soterrada.

Després de la tempesta arriba l´anàlisi

Eugeni Domingo Ribary. Bescanó.

Escric des de casa, a les fosques, amb la ràdio de piles i la bateria del portàtil. Sento com ciutadans denuncien patrulles de la guàrdia urbana de Barcelona que no saben posar les cadenes de neu als seus cotxes i d´altres que juguen amb la neu i es fan fotos, mentre el país se submergeix en el caos. Sento com es denuncia que gent porta parada 4 hores a la ronda de Dalt i els panells informatius segueixen informant: «Modereu la velocitat». Sento com les principals webs sobre trànsit del país parlen de «trànsit fluid» a les 6 de la tarda. Sento les pèssimes, buides i reiteratives declaracions del Sr. Boada a les 7.45 del vespre. Sento com al dia següent, mentre el país es recupera, les grues municipals i les multes als pobres cotxes abandonats són una increïble realitat a Barcelona. Veig com la Renfe ha tornat a mostrar-se inhumana. Són les 12 del dia següent i sense llum. Sento les pèssimes, buides i reiteratives declaracions del Sr. Saura a les 10 del matí del dia següent, etc. I tot això no és culpa de les elèctriques. Vull donar les gràcies a les emissores de ràdio.

Nevada

i centralisme

GINA MANFREDI. GIRONA.

Els ciutadans de les comarques de Girona hem patit, més que mai, la ineficàcia d´una Generalitat centralista: «El que no passa a Barcelona no és important». En efecte, una nevada ha demostrat que l´administració catalana és totalment incapaç de governar el nostre territori. De poc o res han servit els plans de prevenció i protecció civil redactats des dels despatxos de Barcelona, ni la major responsabilitat i preparació de molts càrrecs polítics i tècnics instal·lats en la capital, a jutjar pel sou que guanyen. Al final, com sempre, els ciutadans de «províncies» ens hem hagut d´espavilar, i això ho saben molt bé els alcaldes dels municipis afectats, que estan indignats pel tracte rebut. Per tant, senyor Montilla, no perdi més el temps passejant-se per les nostres contrades, el millor que pot fer es tornar ràpidament al seu despatx de Barcelona i exigir a Fecsa Endesa que pagui tots els danys que ens ha causat el nefast manteniment de les seves instal·lacions elèctriques.