Cartes

M. àngels alsina I bosch. bescanó.

Divendres Joan Ridao, portaveu d´Esquerra, va venir a Bescanó. No se li va atorgar cap local per fer la conferència, però va venir. I davant d´un nodrit auditori i enmig de la gespa, ens va fer un discurs amb sòlids arguments per l´evolució sobirana del país. I ens va dir que, més enllà de les tradicions i trets diferencials, el nostre dret a decidir ha de servir per viure en un país millor. I ens va alertar sobre la MAT i sobre les seves conseqüències... I, a l´aire lliure, es veu que tots els locals possibles del poble estaven ocupats, va lamentar que s´hagi efectuat «l´estocada mortal» al nostre Estatut i va assegurar que continuarà intentant convèncer el màxim de ciutadans que la independència és «l´únic camí realista i viable».

Joan Ridao és fill dels primers immigrants espanyols, els de la dècada dels quaranta. Referent a això, ens va explicar que «senzillament, això mai m´ha condicionat. I per tant jo he pres una opció política catalanista i independentista perquè vull la plenitud pel meu país, Catalunya, més enllà de l´origen dels meus pares i dels meus avis». Però ho va haver de dir tot en un trist descampat del poble, a mercè del fred o de la pluja... és que no se li va poder cedir cap dels dos pavellons que tenim o bé el teatre? És que qui ens governa a Bescanó va considerar que no calia? Lamentable.

Però jo em quedo amb el seu missatge: la llibertat només té un topall, que és la decisió de la voluntat popular. Voldria expressar el meu agraïment a Entesa per haver-nos portat un home que ens ha fet veure que hi ha una altra manera de fer política, tant a Catalunya com a Bescanó. Un home que ens va fer arribar, al centenar de persones que érem allà, a la intempèrie, quelcom que ens feia molta falta: il·lusió.

La majoria de carrers de les Pedreres estan igual que fa 50 anys

Pilar Adroher Tarres. girona.

La majoria dels carrers del barri de les Pedreres estan igual que fa 50 anys, a causa del pas del temps i a la man­ca d´inversió. Les voreres són estretes o inexistents, i plenes de tot tipus d´obstacles físics (pals de llum i telèfon, semàfors, senyals, conteni­dors, cables i cotxes), fet que obliga a caminar per la calçada.

Un alumne de segon de batxillerat ha estudiat aquesta problemàtica en el seu treball de recerca i conclou que la majoria dels vials públics no compleixen la normativa sobre accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques aprovada l´any 1995. En total ha arribat a comptabilitzar més de 120 obstacles.

El Decret 135/1995 de promoció de l´accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques estableix que les vies públiques i també les respectives instal·lacions de serveis i mobiliaris seran adaptats progresivament pels ajuntaments, per la qual cosa els projectes dels pressupostos municipals han de contenir en cada exercici econòmic les consignacions necessàries per al finançament d´aquestes adaptacions. Per aquest motiu, l´Associació de Veïns Pedreres-Fora Muralla ha demanat a l´Ajuntament de Girona que inclogui en el pressupost municipal d´aquest any l´adaptació d´un dels carrers que forma part dels camins escolars de l´Annexa i de l´Institut. L´AMPA del CEIP Annexa-Joan Puigbert s´afegeix a aquesta demanda: «Enguany gaudim d´escola renovada i ampliada però encara accedim a l´escola per camins incòmodes i insegurs».

Pavelló de Quart

jaume albertí i boada. Quart.

Com a soci del Club, estic realment preocupat per la lentitud dels treballs de reconstrucció del nostre estimat pavelló. Fa uns dies, ja un mes, es va procedir al desmuntatge de la famosa cúpula destrossada per les nevades del mes de març, cosa que no hauria d´haver passat mai, i gràcies que no hi ha hagut cap desgràcia humana. Segons el nostre Ajuntament, no hi ha problema, estem acabant de redactar el Projecte del nou sostre i ho posarem en marxa. Ja han passat set mesos i l´única cosa que s´ha fet és desmuntar la cúpula. Actualment, cada dia que passa, amb les inclemències del temps, s´està deteriorant a marxes forçades tot l´interior del pavelló. Això havia de ser una obra urgent, una prioritat, i fins avui res de res.

No entenc com l´actual junta directiva té tanta paciència, i tanta voluntat en tirar els coses endavant, lloguers de pavellons, entrenaments a fora, etc. Si no ho tinc mal entès, entre partits i entrenaments s´usaran els pavellons de Fornells, Celrà, Vedruna, Llambilles i pista esportiva de Quart exterior. Això comporta unes despeses extra­ordinàries, tant en desplaçaments com en quotes d´arbitratges i taules, així com pels pares i jugadors, que s´han de desplaçar contínuament. ­Segons sembla, volen mun­tar una carpa a la pista poliesportiva, però quan? La temporada per als equips de no promoció ja ha començat i per als de promoció comença la propera setmana. A què esperem?

Ja vàrem patir, durant la construcció del pavelló, les conseqüències dels treballs mal fets i d´empreses fantasmes que varen fer suspensió de pagaments, i sense cap mena de control i seguiment per part dels propis tècnics (arquitecte i aparellador de l´obra) i tècnics municipals. I l´única persona que va intentar reconduir i lluitar perquè les coses es fessin bé, la varen destituir de la regidoria d´Esports... (així ens ha anat). Amb bones paraules el pavelló no s´acabarà mai. Cal donar-li més importància i posar-hi més d´allò que tots sabem.

Pares decebuts

Kathy Alcaraz i Xavier Fàbregas. taialà.

Som uns pares com tants d´altres que porten als seus fills a l´escola amb el convenciment que els deixen en les millors mans, que l´escola es un lloc on aprenen, s´eduquen i es fan més persones. Després ­d´assabentar-nos que els mestres del centre on van a classe les nostres filles, CEIP Taialà, havien decidit no fer sortides de més de mig dia com a mesura de pressió a ­Educació, vam sentir una gran impotència. No podíem entendre com unes persones que viuen pels i amb els nens, que haurien de reivindicar els drets d´aquests, podien pressionar el departament amb les mateixes mesures que critiquen: perjudicant els infants i vulnerant els seus drets.

Com li expliquem a la nostra filla que aquest any no anirà de colònies, no perquè no s´hagi portat bé, sinó perquè les mestres han decidit que no hi van? Nosaltres pensàvem que la gent que es dedicava a l´ensenyament tenia una ètica personal i una professionalitat per sobre de la mitjana. ¿Com podrem creure ara que les nostres filles creixeran com a bones ciutadanes, si les persones a les quals les confiem cada dia no són tan professionals com pensàvem?

Jo perdo, tu perds? ells perden

àngela ferrer i mató. girona.

Molts recordem la monotonia de la conjugació dels verbs quan a l´escola es donaven com a base de la gramàtica. Ho vaig recordar arran de la vaga general del 29 de setembre. Passant el verb a un temps passat, puc assegurar que jo vaig perdre en no poder organitzar-me el dia al meu aire: inseguretat en els horaris del transport, botigues tancades, aldarulls... Tot treballador va perdre el sou del dia i la majoria no va poder treballar potser per causa dels piquets encara que ell no desitjava quedar-se amb les mans plegades. Els comerços no van vendre com un dia normal. Els antisistema van destruir mobiliari urbà i els sindicats i organitzadors també van perdre perquè fou una vaga descafeïnada en què ni ells mateixos sabien què demanaven. I els parats encara més enfadats, ja que ningú va reclamar el dret a un treball digne, que és el que necessita tota persona. M´agradaria una profunda reflexió dels fets i poder seguir conjugant un altre verb: jo guanyo, tu guanyes, ells guanyen... Segurament és difícil però és el que tots desitgem.