Per retre homenatge al director de cine García Berlanga, mort dissabte passat, res millor que recordar una escena de la pel·lícula Bienvenido Mister Marshall. Aquella que, des d'un balcó de l'ajuntament, l'alcalde diu als veïns: "Como alcalde vuestro que soy os debo una explicación, y esa explicación que os debo os la voy a pagar". L'home repeteix la cantarella fins que l'apoderat d'una cantant folklòrica afegeix que no cal cap explicació perquè el poble és prou intel·ligent.
Actualment aquesta paròdia de democràcia participativa és substituïda per notes de premsa i butlletins municipals que traspuen tot el bé de Déu d'opinions dels alcaldes. Al mateix temps, la propaganda es combina amb la representació teatral de l'estira-i-arronsa entre govern i oposició. El protagonisme l'acapara la majoria governant que, a voltes, no està formada pels grups amb més regidors o més vots sinó per coalicions ben estranyes entre polítics d'ideologies oposades. Per aquest motiu, sovint les sessions plenàries és converteixen en un espectacle equiparable a qualsevol sainet (còmic) o esperpent (grotesc).
En alguns ajuntaments s'imposa un guió bel·ligerant i agressiu que inclou tirar-se els plats pel cap, dir-se el nom del porc, no escoltar els arguments contraris i fer-se el desentès.
De fet és un monòton diàleg de sords, en què tant fa el que es digui com el que no es digui perquè els brams d'ase mai arriben al cel. Per una banda, l'oposició no combrega amb els miracles que proclama sense modèstia l'equip de govern, i alhora li retreu que no és el mateix predicar que donar blat. Per altra banda, els qui tenen la paella pel mànec pertorben l'ànim dels oponents amb constants referències als vots aconseguits. Enmig del guirigall, exhausts després de tanta xerrameca, arriba la votació i els grups minoritaris passen per l'adreçador.
No sempre, però, és així. En algunes qüestions menors regna l'harmonia, les lloances van i vénen, es tiren floretes, apareixen els somriures i l'esperit de concòrdia pul·lula per la sala quan s'aprova per unanimitat un punt de l'ordre del dia.
És a dir, l'enfrontament municipal es desenvolupa a través d'un procés desigual i combinat que no es regeix per cap lògica immanent, ni tampoc per alternatives irreconciliables, sinó per un seguit de factors heterogenis. La proximitat ideològica, els lligams familiars, els interessos econòmics, les tradicions i costums, els personalismes, les venjances ancestrals i una infinitat de foteses són el nostre pa de cada dia en les trifulgues municipals.
