Transició democràtica
Ramon Moreno Aranda. (Secretari d´organització del PSC Baix-Ter)
El portaveu de la federació CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, va augurar que Rubalcaba farà el buit als socialistes catalans després que donessin suport a Chacón i que el PSC quedaria molt tocat rere el seu nomenament, que el PSC deixaria de tenir veu i vot dins del partit i de l´Estat.
Un cop més els líders de CiU mostren el seu poc coneixement dels altres polítics i sobretot de les persones. Estan tancats en el seu món del doble joc, el que fan a Catalunya, onejant la bandera del nacionalisme català i el que practiquen a Madrid, fent tot el que els demana el PP.
Això han sigut unes primàries, unes eleccions lliures per elegir un nou secretari general, un secretari elegit pel seus militants, un fet democràtic, no com practica la dreta, ja que posa els seus membres a dit.
Qui va elegir el senyor Mas al comandament de CiU? Jordi Pujol, sense importar-li el que opinessin els seus militants.
Qui va posar Rajoy al comandament? Aznar es va preocupar del que pensaven els seus militants?
El partit socialista, com ERC (en el congrés d´aquest dissabte), ha donat una lliçó de democràcia. Els líders dels partits els han de triar els militants, la gent del partit. I si per fer unes primàries els altres creuen que amb això el partit està dividit donen mostra de la seva poca capacitat intel·lectual.
Enhorabona a A. Pérez Rubalcaba pel seu nomenament i a Carme Chacón pel seu esperit lluitador i la seva gran dedicació al nostre partit. Ha estat una transició tranquil·la i molt democràtica, cosa que en altres partits no podran dir mai.
La Federació de Caça respon Albert Soler
Carles Dilmé Bosch. President de la Federació Catalana de Caça de Girona.
Les armes no les carrega el diable, cert, és l´única veritat que diu al seu article, però també és veritat que els teclats dels ordinadors són manipulats, en ocasions, per ignorants que ofereixen als seus lectors una informació mancada de tot rigor periodístic. Afortunadament no és vostè qui ha de decidir què és un esport i què no ho és, ja que suposo que les persones que corren ral·lis i en un revolt derrapen i s´enduen algú per davant o l´esquiador que amb la seva taula de snow mata a les pistes d´esquí una altra persona, també són idiotes. Tenint en compte on és el límit per prohibir un esport, caldria prohibir-ne molts més dels que vostè pensa.
D´altra banda, fa referència a «l´esmorzar amb ganivet forquilla i sobretot al porró de vi». Al causant de l´accident de Maià de Montcal se li va fer la prova d´alcoholèmia i va donar negatiu. Tot i així, aquests tipus de fets són una greu imprudència amb un fatal resultat, per tant li correspon a la llei decidir.
Pel que fa a les proves psicotècniques, als conductors també se´ls fan aquest tipus de proves i són molts els que provoquen accidents amb resultat de mort per a altres persones que circulaven pel seu carril, suposo que aquests també deuen ser bojos i ens podríem estalviar de fer-los la prova. Així mateix, espero que a vostè li funcioni perfectament el cap, i no cometi mai una imprudència de trànsit, salut pública, etc., encara que suposo que llavors diria que ha estat un accident.
I acabo recordant-li que una cosa és l´opinió sobre un tema, sempre molt respectable i acceptada, i una altra, un pilot d´insults, falsedats i faltes de respecte envers un col·lectiu, que, li agradi o no, està reconegut, és legal i compleix amb unes normatives molt ben estipulades i en moltes ocasions autoimposades.
TVE: amb bombo i platerets
Joan Janoher i Sadurni. (Forallac)
És força curiós l´enunciat, i una majoria pot preguntar-se a què respon. Doncs bé, la qüestió està en la manera de comunicar als seus televidents les notícies que fan referència als problemes polítics, socials i esportius. En aquest últim apartat, tenen el mal costum d´esplaiar-se en els continguts que fan referència a les possibles polèmiques arbitrals del Barça. En canvi, quan és tracta dels partits on juga el seu Reial Madrid no dimensionen amb claredat les incidències que provoquen els seus jugadors. Com tampoc el favoritisme que reben per part dels jutges del partit; sembla com si tinguessin una consigna a la qual no convé incidir en la informació escaient i precisa per avaluar el despropòsit del que hauria de ser també una notícia.
Creuen que la resta de les comunitats no podem assabentar-nos de les seves mancances d´imparcialitat, i que només hem d´acceptar la informació imposada per la cadena. Almenys així és desprèn, i ho entenem; podem molt bé dir-ho, com aplicar-ho, veient els seus mitjans informatius en general. I les proves contundents són: per una banda la crítica envers el porter del Barça Pinto, que no fou sancionat, i per l´altra, les mans dintre de l´àrea del Reial Madrid del defensa Pepe. Però si s´ha de destacar una sanció informativa, TVE ho fa amb bombo i platerets en contra del jugador del Barça. Prou de comentaris, senyors!
S´apropen turbulències
Laia Barbarà Mir. (Girona)
El tancament de Spanair ha fet baixar dels núvols l´ambició de Catalunya i l´ha fet entrar en una zona de fortes trubulències.
Amb el concurs de privatització dels aeroports del Prat i Barajas, Catalunya va veure una oportunitat per convertir-se en un verdader hub de vols intercontinentals i independent de Madrid; ja que l´inversor privat que apostés per l´Aeroport de Barcelona hi invertiria diners i Spanair crearia així un Hub competitiu a tota regla.
D´aquesta manera l´aeroport de Barcelona deixaria de ser el germanet petit de Barajas, i optaria a ser igual o més competitiu que el de la capital de l´Estat.
Per ajudar que Spanair fos la companyia bandera de l´aeroport del Prat i aconseguís ser el nus vertebrador d´una gran afluència de vols, la qual cosa beneficiaria enormement i directament Catalunya, la Generalitat invertí molts milions en l´aerolínia «de tots». Com igualment havia fet en el seu moment el Govern Espanyol amb Iberia.
Tot semblava anar sobre rodes, fins que, poc després de l´entrada al govern del Partit Popular, el 23 de gener la ministra de Foment Ana Pastor anunciava la decisió del Govern de paralitzar el procés de privatització dels aeroports de Madrid-Barajas i Barcelona-el Prat.
Acte seguit, el 27 de gener, Qatar Airways anuncia que finalment no invertirà en Spanair i força que la Generalitat també suspengués les subencions a «fons perdut». Finalment, aquest calvari acabà la mateixa nit quan Spanair va anunciar el final de les seves operacions.
Catalunya va veure evaporar-se el seu somni, i va quedar obligada a viure supeditada al seu germà gran, gelós i egoista.
El curiós de tot plegat és que coincidís l´entrada al govern del Partit Popular amb la no privatització de l´Aeroport de Barcelona, la qual cosa abolia la possible competència per a Barajas, on Iberia té el hub. També és curiós que els fets beneficien a Barcelona sobretot a Vueling, de la qual Iberia té el 45% de les accions, companyia que ja operava també des de Barcelona amb la nineta dels seus ulls, el Pont Aeri; i que, joc de l´atzar, en breu inagura una nova companyia low-cost, Iberia Express, que intentarà emplenar el nínxol de mercat que deixa Spanair.
Seguim lligant caps... Tenim el PP que des de Madrid paralitza la privatització de l´Aeroport del Prat i Barajas, la qual cosa afavoreix enormement Iberia, que té com a màxim accionista Bankia, resultat de la fusió entre Caja Madrid i Bancaja, amb un 12% del capital d´Iberia. Esperanza Aguirre, presidenta de la Comunitat de Madrid, del Partit Popular, també deu estar molt contenta i orgullosa que el que era Caja Madrid, l´ara Bankia, es beneficiï com el que més de la fallida de Spanair i de la consegüent expansió de Spanair.
I és que el vol de les gavines blaves anuncia que s´apropen turbulències...
