En el període comprès entre desembre de 2003 fins a març de 2012, una família de tres persones amb un consum d'aigua de 12 metres cúbics al mes, haurà suportat un augment d'un 102,37% del cànon que, camuflat en el rebut de l'aigua, va a parar a les mans foradades de l'Agencia Catalana de l'Aigua (ACA). És tracta d'un percentatge quasi quatre vegades superior al de l'IPC de Catalunya que, entre març de 2003 i febrer de 2012, va ser del 27,8%.
Ara bé, una quarta part de la pujada (exactament un 24,89%) d'aquest impost "amb finalitat ecològica" (quin fart de riure!) s'ha produït en només vuit mesos (del 28 de juliol de 2011 al 24 de març de 2012) per obra i gràcia del govern de CiU, amb l'abstenció inestimable del PP, ha modificat trams, coeficients i gravàmens.
Per justificar uns augments tan espectaculars s'apel·la a la necessitat de cobrir el cost real de l'aigua. Ara bé, el cost de l'aigua de la pluja o de l'aigua del mar equival a zero.
Les despeses s'originen en la captació del medi natural, la conducció a les estacions de tractament, la potabilització, l'anàlisi de la seva qualitat, la distribució i la conducció de l'aigua utilitzada a les plantes depuradores. Aquest cost és la base de les taxes municipals d'aigua i de clavegueram. Aleshores, a quina finalitat es destina el cànon de l'aigua?
Doncs a sufragar les despeses d'inversió i d'explotació dels col·lectors i estacions depuradores, dels embassaments; la recuperació dels aqüífers contaminats i les obres d'instal·lació d'infraestructures d'abastament en alta als municipis.
Malgrat tot, la disbauxa ha imperat durant anys en l'actuació d'una empresa pública que "només pot recuperar mitjançant el cànon de l'aigua el 68% dels costos financers del conjunt de serveis que presta" i que arrossega un deute llarg termini d'uns 1.195 M € a finals de 2011.
El seu director actual, Leonard Carcolé, és un expert escollit per carregar els neulers als ciutadans i compta amb una llarga trajectòria a Aigües de Barcelona (Agbar), controlada en un 75% pel grup francès Suez Environnement, integrant de l'oligopoli que domina el mercat de l'aigua a l'àmbit mundial.
La seva missió és sanejar l'ACA, mitjançant l'increment del cànon i la reducció de les despeses per la via d'acomiadaments laborals.
Feta la feina bruta, tot i que la major part dels serveis ja es troba en mans d'empreses concessionàries com ara la gestió de depuradores, no se'n descarta la privatització.
En tot cas, els ciutadans s'hauran de rascar les butxaques per culpa de la gestió irresponsable de polítics d'un i altre color, que es van embrancar en projectes milionaris que han conduït una empresa pública a la fallida tècnica.
