El director de la xarxa d'aeroports d'Aena, Fernando Echegaray, que durant molts anys ha dirigit l'aeroport de Barcelona, ha restat importància a la davallada de passatgers resgistrada a Girona durant el mes de gener argumentant que les dades estan directament lligades a l'"estacionalitat més gran" que tenen les instal·lacions de Vilobí respecte a altres aeroports de l'Estat. Echegaray està segur que Girona recuperarà passatgers amb l'inici de la temporada turística. Fantàstic. Això és el que no volíem els gironins: que l'aeroport tornés a ser estacional, com havia passat abans de l'arribada de Ryanair. L'aeroport de Girona s'havia nodrit des de la seva inauguració l'any 1967 de vols xàrter a l'estiu. A l'hivern, la seva activitat era nul·la. A finals dels noranta i principis d'aquest segle, el nombre de passatgers va assolir mínims històrics: 490.506 usuaris l'any 1996. La història va canviar el 5 de desembre de 2002 quan Ryanair va operar el seu primer vol a l'aeroport de Girona. Van ser uns anys daurats amb un màxim històric de 5,5 milions de passatgers el 2008. Aquell període es va estroncar a partir de 2011, fonamentalment per tres causes: 1. El nou Govern de CiU va decidir trencar un acord entre el tripartit i Ryanair; 2. La crisi econòmica ha reduït el nombre de viatges; 3. La necessitat de mantenir l'activitat a la terminal vella de l'aeroport de Barcelona després que totes les companyies importants es traslladessin a la nova l'any 2009 va fer que s'obrissin les portes a les aerolínies de baix cost, que a la major part d'Europa només operen a aeroports secundaris. Es dóna la ?circums?tància de que els dos millors anys de Girona van coincidir amb descensos de Barcelona. A la Ciutat Comtal no han vist mai Girona com un aeroport alternatiu. També sembla que a Aena, malgrat les elevades inversions realitzades a Vilobí, li va bé així. Tot indica que l'aeroport de Girona emprèn una nova travessia en el desert amb l'objectiu centrat només en l'estiu.
