La Generalitat assegura que l'edifici que la Fundació El Bulli vol construir, 4.300 metres quadrats en ple parc natural, complirà la llei. El més greu és que és veritat. El govern modificarà la llei perquè es pugui edificar allà on el meu fill tindria problemes judicials si hi construís un castell de sorra. Es farà complir la llei amb la infal·lible fórmula de modificar-la, que és molt més eficaç i menys treballosa que vetllar perquè es compleixi. Inclús suposant que Ferran Adrià tingués ganes d'infringir-la ho tindria molt difícil, ja que el Govern sempre aniria un pas per davant seu, modificant-la per impedir-li-ho.

Estic llegint El regreso de Titmus, de John Mortimer, una sàtira del tatcherisme, època que té moltes semblances amb l'actual govern català, segons es desprèn de les paraules de Titmus: "Mentre jo estigui al capdavant d'aquest ministeri hi haurà molt poques zones prohibides per a l'economia del lliure mercat". Al llibre, una constructora vol edificar -precisament- en un parc natural. En connivència amb el govern, presenta en públic la recreació d'un projecte "de summa bellesa paisatgística", una mena de "Camelot del disseny", inclús es diria veient la recreació virtual, que "capaç de desaparèixer entre els turons i les pinedes perquè no ofengui l'ull crític del més abnegat conservacionista". No sé si els sona.

Tornant a El Bulli si és que n'havíem marxat, el conseller Vila va parlar de "complicitat" amb el projecte -còmplice és la paraula justa, indubtablement-, i de "projecte de país", cosa que indica que el govern està preparant la independència: quina millor propaganda per a un nou estat que sortir en les estadístiques com el país on menys delictes es cometen? I quina millor manera d'impedir la comissió de delictes que anar modificant lleis -no només urbanístiques, anem a totes- a mesura que la gent es proposi infringir-les? La llei, com l'energia, ni es crea ni es destrueix, únicament es transforma. A conveniència.