El fals documental de Jordi Évole sobre el 23-F que va emetre la cadena de televisió La Sexta ha provocat una controvèrsia en les xarxes socials. El programa convertia la realitat en ficció i el format de reportatge, amb periodistes i polítics lliures de tota sospita, donava versemblança al relat.

Aquells que estan a favor argumenten que era un joc proposat a l'espectador per ense?nyar les vergonyes dels mitjans de comuni?ca?ció que diàriament manipulen la informa?ció.

També s'ha raonat que es denunciava la censura que encara perdura entorn al cop d'Estat per ocultar una conspiració d'alta volada. Igualment s'ha defensat que la interpretació esbiaixada de l'esdeveniment servia per qüestionar el paper del rei i els polí?tics.

Doncs, al meu parer, aquests raonaments no són suficients per avalar un programa capciós calculat fins al mil·límetre per enganyar el televident. No hi ha cap justificació per l'emissió televisiva d'una enganyifa. Ni de broma s'ha de fabricar una mentida amb el pretext que pot explicar una veritat. Tampoc n'hi ha prou amb entonar el mea culpa després de voler fer empassar a la gent una bola de campionat.

En el text del filòsof Friedrich Nietzsche Sobre veritat i mentida... s'hi pot llegir: "El mentider usa les designacions vàlides, les paraules, per a fer aparèixer allò irreal com a real".

Jordi Évole, en aquest cas com altres, ha actuat d'aprenent de Beppe Grillo, el còmic italià que encapçala l'olla de grills del Moviment Cinc Estrelles. En efecte, amb una actitud antipolítica i antisistema calculada, el reporter de Cornellà de Llobregat està aconseguint la fama i la popularitat. El seu lideratge carismàtic de periodista innovador rau en representar el paper de regenerador de la vida pública a través de la televisió. Potser no és una qüestió trivial que rebutgi, ara per ara, entrar en política qui sap si a l'espera del moment oportú per posar-se al capdavant d'un moviment sociopolític.

De totes maneres, l'ambigüitat de la seva ideologia que es podria qualificar com una combinació d'un populisme àcrata (el ciutadà en oposició a l'Estat) i d'un messianisme redemptor (l'esperança popular en la instauració d'un nou ordre) li permet presentar-se com un lluitador en contra d'una societat podrida que necessita un salvador.

El títol del programa, Salvados, amb l'afegitó de "per Jordi Évole", és un senyal d'aquesta possible trajectòria futura.

Ara bé, per aconseguir una audiència multitudinària no val tot ja que el negoci de la mentida, si bé reporta lucre immediat, hipoteca el futur del mentider. "És mentida que la mentida / guanyi sempre la bona gent", canta Lluís Llach.