Som molts els qui ens han omplert de goig les paraules del papa Francesc, en la roda de premsa a l'avió, de retorn del seu viatge a Corea. El Papa, que ja fa un any havia desbloquejat el procés de beatificació del bisbe Óscar Romero, i que havia destacat el valor del seu missatge profètic, ha afirmat ara: "Romero era un ho?me de Déu i no hi ha impediments per a la seva beatificació". I és que incomprensiblement, la causa de beatificació d'un bisbe assassinat mentre celebrava l'Eucaristia havia estat bloquejada.

Óscar Romero, arquebisbe de San Salvador, va ser un home compromès amb l'Evangeli i solidari amb el sofriment i el martiri del seu poble. Tot i que a la seva mort la gent de seguida el proclamà sant, ha estat ara quan el papa Francesc ha impulsat la seva causa de beatificació. També el cardenal Leonardo Sandri, a finals de febrer, posava Romero (amb els també bisbes màrtirs Angelelli i Posadas Ocampo) com a exemple de santedat. I fins i tot la Pontifícia Comissió per a Amèrica Llatina reconeixia els tres bisbes màrtirs com a "víctimes, per ser fidels a l'opció preferencial pels pobres".

Nascut el 1917, Óscar Romero va ser nomenat arquebisbe de San Salvador el 22 de febrer de 1977. Home sincer i d'una fe profun?da i confiada, va ser testimoni d'esperança enmig d'un poble flagel·lat pel dolor i per la mort. L'arquebisbe Romero va ser solidari amb el seu poble, que patia la repressió del Govern i de l'exèrcit. Les seves homilíes eren un crit a favor dels Drets Humans, constantment vulnerats, i a favor de les víctimes de l'horror i de la tortura: "Jo condemno l'absolutisme de la riquesa. Vivim en un ordre fals, fonamentat en la repressió i la por". Home valent, no dubtava a acusar el poder que oprimia el poble: "Es juga amb els pobres. Es juga amb les votacions. Es juga amb la dignitat de les persones".

L'arquebisbe Romero, que es va fer pelegrí de Montserrat, no va utilitzar mai paraules "correctes", política i eclesiàsticament. La veu de Romero va ser sempre una veu lliure enfront de la repressió de la dictadura militar i de les forces armades i dels grups de l'oligarquia. Romero es va posar sempre al costat dels pobres, proclamant amb insistència la dignitat de la persona humana i per això va denunciar amb valentia la violència i la repressió. Denunciant la violació dels Drets Humans, Romero es convertí en la veu dels qui no tenien veu, a més de manifestar públicament la seva solidaritat per les víctimes de la violència política. Amenaçat de mort, Romero proclamava: "Si em maten, ressuscitaré en el poble savaldorenc. Com a pastor estic obligat a donar la vida pels qui estimo. Si Déu accepta el sacrifici de la meua vida, que la meva sang sigui llavor de llibertat i signe que l'esperança serà aviat una realitat". El 23 de març, un dia abans de ser assassinat, en l'homilía, Romero s'adreçava al govern així: "En nom de Déu els suplico, els prego, els ordeno: que s'acabi la repressió".

El 24 de març del 1980, mentre celebrava l'Eucaristia a l'hospital de la Divina Providència, Óscar Romero va caure abatut per un tret al cor. La seva mort martirial va fer que de seguida el poble l'aclamés com a sant. I és que la seva mort, com a testimoni de l'Evangeli i de l'opció preferencial pels pobres, ha fet d'ell un símbol real de tants i tants màrtirs de l'Amèrica Llatina. La seva mort però, va ser també signe d'esperança d'un món millor, de solidaritat, de justícia i de llibertat.

En el bisbe Romero recordem també tots els màrtirs anònims, tots els qui han estat assassinats i els qui han donat la seva vida per fidelitat a l'Evangeli i als més pobres.