Si pareu atenció, notareu que al vostre voltant hi ha les víctimes d'un fenomen que emana de vosaltres i que no feu res per canviar: es tracta dels ajornats, aquelles persones amb qui teniu pendent una trobada (és a dir, un toc, un àpat, una conversa o fins i tot una activitat cultural específica) però que, per una misteriosa cadena d'esdeveniments, no acabeu de trobar el moment de consumar. Fixeu-vos-hi, perquè el patró és sempre el mateix, i els passa a ells amb vosaltres com a vosaltres amb ells. Hi ha l'aparició cíclica d'aquestes persones a les vostres vides, ja sigui per missatgeria virtual o trucada furtiva, apel·lant a la possibilitat de veure's. Respons que per descomptat, que aquesta setmana potser no però la que ve seguríssim, i les emplaces a escriure's o trucar-se al cap de set dies. Però quan passa el termini fixat, aquest contacte no es produeix. Interpretes que l'altre no hi pensa, i ell al seu torn t'atribueix el descuit. Però això no evita que, dues o tres setmanes després, aquella primera interpel·lació es repeteixi en els mateixos termes i, un cop més, no es trobarà el moment, entrant en un bucle infinit de temptatives no materialitzades. Compte, que ser un ajornat o tenir-ne al teu voltant no vol dir que no te'ls apreciïs o no t'apreciïn. Al contrari, el sol intent ja diu molt de la humanitat d'uns i altres, i més en uns temps en què les xarxes socials generen el miratge d'una relació quotidiana amb persones que en realitat no veus mai. Ara bé, el problema és la gestió del temps i, sobretot, de la inconsciència del seu pas. En el fons, ajornant trobades amb persones que volem veure fem un acte de supèrbia, perquè ens creiem capaços de suspendre l'inexorable decurs del rellotge. Ens creiem eterns, i per això posterguem, convençuts que podrem viure diferents vides en una de sola. Però, finalment, l'únic que ajornem és a nosaltres mateixos i la possibilitat d'exercir-nos amb un mínim de gràcia. Serveixi aquest article com a disculpa als meus ajornats: me'l podeu fer menjar cada cop que us digui de quedar "la setmana que ve".
