Prenguin nota

16.05.2017 | 10:16

La corrupció ocupa en les nostres vides tant espai com el futbol. No hi ha dia sense partit ni sense obertura de sumari. Vivim en un sistema binari en el qual surts dels gols per entrar a les comissions del 3% o viceversa. Vol dir que als diaris i a la tele no queda lloc per a la vida quotidiana. No sabem a què es dediquen els espanyols de carn i ossos, com viuen, com moren, ni si segueixen o no tallant la cua als seus gossos. Tampoc amb quina freqüència s´obren les venes a falta d´una regulació de l´eutanàsia. Qui se´n recordarà de legislar sobre la mort digna o sobre la cua dels gossos, preocupats com estem per la renovació de Messi o els accessos místics del clan Pujol?

Quan els historiadors del futur intentin escriure sobre la vida quotidiana d´aquesta època, potser es troben que la vida quotidiana ha desaparegut en els oceans de la corrupció institucional i de l´esport.

- A què es dedicaven els espanyols el 2017?

- A la Champions, als Pujol, als González, als Granados, els Marjalizas, a les Esperances Aguirres...

- Però no anaven a comprar?

- No ho sabem, no n´han quedat registres.

Home, home, furgant molt en les cantonades de la realitat trobes assumptes interessants. Així, abundaven, per exemple, els falsos autònoms, abundaven tant que van arribar a formar una classe social.

- I què era un fals autònom?

- Un empleat fix clandestí.

En el 2017 érem també els millors cuiners del món, teníem més estrelles Michelin de les que de veritat hi ha al cel. Però la meitat dels empleats d´aquests restaurants no tenien estatus. No eren becaris ni autònoms ni fixos discontinus, no eren res, tot i que treien la meitat de la feina en restaurants que els seus coberts passaven de 200 euros per persona, sense comptar el vi. Vol dir que la vida quotidiana era dura, encara que ens l´amenitzaven amb les gestes de Ronaldo i el sentit de l´humor de Marta Ferrusola. Aneu-ne prenent nota els estudiosos.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema