Mentiders

26.11.2017 | 06:30

Puc dir que encara vaig anar a l´escola franquista. Per sort, poc temps, ja que el dictador es va morir quan jo tenia sis anys. Les generacions anteriors, però, sí que van patir aquella escola grisa, tristíssima, controlada i intervinguda per un règim obsessionat a manipular tots els continguts i, sobretot, a aniquilar qualsevol rastre de la nostra cultura i la nostra llengua. Una escola entestada a donar una visió del món a la mida del franquisme, és a dir, esquifida, acomplexada i mesquina. Avui encara hi ha gent que no sap escriure en català perquè mai cap mestre no n´hi va poder ensenyar. Quanta misèria moral! Quanta ignomínia! Quanta mala fe!
Recordo que els meus primers mestres, tant al col·legi de Begur com al de Pals, encara havien de fer servir llibres de text en castellà. Encara hi havia un contrast xocant entre la nostra llengua pròpia, entre la nostra realitat, i la que imposava un sistema educatiu carrincló i retrògrad. Molt lentament, el català es va anar introduint a les aules i també ho van fer uns continguts que fins aleshores havien estat distorsionats o censurats. Alguns mestres van fer un esforç considerable i encomiable per adaptar-se als nous temps i oferir als seus alumnes un ensenyament de qualitat. No va ser, però, fins als darrers cursos de Primària –el que en aquell moment s´anomenava l´EGB– que la situació es va normalitzar. Llavors va sorgir també una nova tongada de docents, joves, entusiastes i renovadors. L´escola Doctor Arruga de Begur, on vaig estudiar els darrers cursos, va viure en aquella època una revolució pedagògica i bullia d´activitats que anaven molt més enllà de les aules: esports, excursions, acampades, tallers...
Tots aquells mestres, tots, em van educar en la diversitat, en la tolerància, en l´amor a la natura i a la cultura, en l´esforç i la perseverança, en la defensa de la justícia i la solidaritat. No tots tenien, és clar, la mateixa competència pedagògica, ni la mateixa complicitat amb els alumnes, ni la mateixa paciència i passió per la seva feina, però mai cap d´ells va coartar la meva llibertat d´expressió ni va pretendre «adoctrinar-me».
Avui, alguns gosen censurar i menysprear la nostra escola, aquesta escola integradora que hem construït entre tots, mestres, pares, alumnes, associacions... Les seves armes per atacar-la i atacar-nos no són altres que la manipulació, la mentida i la demagògia: precisament els principis en què es basava la seva enyorada escola franquista.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema