Un escuet comunicat de premsa servia ahir als Mossos d'Esquadra per complir amb el tràmit d'informar de la detenció d'un jove presumptament relacionat amb el crim de la botiguera de Palafrugell. Agafant-se a l'excusa del secret de sumari la policia havia mantingut en la més absoluta discreció l'estada d'aquest noi a comissaria durant tot el cap de setmana però ahir, amb el secret encara vigent però un cop el jutjat ja s'havia mullat enviant el detingut a presó i li havia imputat un homicidi, els caps dels Mossos van decidir-se a escriure quatre ratlles.

I és que eren precisament això: quatre ratlles. Això sí, ratlles que destil·laven precaució i prudència per totes bandes i en les quals s'insistia que s'està "a l'espera del resultat d'unes proves pericials que haurien de confirmar l'autoria dels fets". Així les coses, mentre ja hi ha algú entre reixes resulta que ens diuen que encara calen unes diligències per aclarir qui va matar la dona.

La Constitució, en un apartat que amb molta solemnitat van batejar com a "drets fonamentals i llibertats públiques", garanteix el dret a la presumpció d'innocència o, el que és el mateix, ningú pot assenyalar amb el dit algú altre si no hi ha una prova que ho sustenti.

Fora de qualsevol dubte està que tots, menys la persona que va matar Montserrat Sánchez, teníem pressa perquè atrapessin el culpable però la manera com se'ns ha presentat la detenció planteja més interrogants que Jesulín de Ubrique amb un diccionari.

Alguns, segurament els més clarividents, diran que la culpa la tenen els mitjans perquè no entenen res i posen quatre incompetents a explicar les notícies. D'altres creuran que si aquest estiu el sospitós de matar una noia a Lloret no s'hagués esfumat davant la policia mentre esperaven els resultats d'una analítica, el jove (o assassí) de Palafrugell seguiria en llibertat. O això o no ens expliquen les coses prou bé.