F

aig acte de presència al bar del poble de Quart, el primer que trobo obert, i no es parla de cap altra cosa. És el primer dia d'aplicació de la nova llei antitabac i aquesta acapara les converses dels que, imagino per com em miren, són clients habituals. Com un forà m'assec en la primera taula buida després de demanar un tallat i, acostumats com estan a la vida de poble per passar llargues estones de bar amb els amics o coneguts, no semblen contents sense la seva dosi de tabac i cervesa.

Al racó, amb dues taules ajuntades, un grup de jubilats juga a la brisca -mantell verd inclòs- mentre comenten, resignats, la cigarreta que ara es fumarien o el cigar que tan bé se'ls posaria amb una cervesa fresca. No arriben a cap conclusió, les han passades de pitjors. "No en traurem res de lamentar-nos", diu un mentre llança una carta al centre, "no es pot fumar i no es pot fumar". I punt i final. Però com que no hi ha hora de sortida del bar, la conversa sobre el tabac es repeteix, fins que pago la consumició i em dirigeixo fins a un altre poble, a Celrà.

Un cop traspasso la porta del bar d'aquesta població, tambe del primer que trobo, arribo a la conclusió que sí, faig pinta de forà. Als bars de poble tothom es coneix i les noves cares són motiu d'observació. En aquest, però, sí que es pot fumar. "Demà ja no", em va explicar ahir el propietari, que havia decidit donar un dia de treva als seus clients, que són els de sempre. I els de sempre, són fumadors.

"Tinc els clients que veus"

És precisament aquesta qüestió la que fa que als pobles més petits l'aplicació de la prohibició total de fumar en espais tancats es faci més difícil. L'amo d'un altre bar, a Bordils, ho resumeix així: "Jo només tinc els clients que veus i si no poden fumar, marxaran tots, i jo hauré de tancar". El local acull en aquells moments una desena de persones i tots, sense excepció, fumen amb total tranquil·litat, disfrutant del diumenge, de la conversa, el cafè o cervesa i la cigarreta.

El propietari és conscient de la nova llei antitabac i, per això, sap que acabarà dient als clients de tota la vida que surtin a fora si necessiten fumar. "No me la puc jugar, i espero que ells [els clients] ho entenguin", argumenta.

La mateixa escena de Bordils es repeteix un poble més amunt, on l'amo també ha donat una petita treva als clients per disfrutar del que previsiblement seran les últimes cigarretes al bar de tota la vida. "Això s'acaba, però per Cap d'Any ha estat tancat i encara he permès que fumin, però això s'acaba", explica. Aquest propietari es compara amb els bars de ciutat. "Allà ho tenen més fàcil, els poden venir clients que no són fumadors. En canvi aquí és més difícil poder-ho compaginar, i tampoc tinc una terrassa on puguin sortir a fumar. Es farà difícil, per mi i per als clients".

Sigui com sigui, el temps dirà com els més petits s'adapten a la norma. De moment, per por o per obligació, n'hi ha que prefereixen acabar d'arrel amb el tabac, des del primer dia, mentre a d'altres els costa més. I l'escenari es pot repetir en tants d'altres llocs de la província.

De retorn a la ciutat de Girona, les suaus temperatures ajuden els fumadors a quedar-se fora dels bars. I allà, en una terrassa del centre, demano l'últim tallat al costat d'una estufa, mentre m'encenc amb calma una cigarreta.