Les forces de seguretat han detingut durant l'últim any més de cent presumptes membres d'ETA o vinculats amb l'entorn de l'organització terrorista; és, com diria el ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, la "prova del nou" que segueixen perseguint a la banda i a la seva òrbita.

Els terroristes han estat arrestats a Espanya i França, però també a Portugal. La policia portuguesa va colpejar amb força la infraestructura d'ETA el 5 de febrer, quan va localitzar un pis a Obidos amb gran quantitat de material explosiu. El domicili havia estat abandonat precipitadament pels presumptes etarres, Oier Gómez -en parador desconegut- i Andoni Zengotitabengoa, detingut el 12 de març a l'aeroport de Lisboa, quan pretenia volar a Veneçuela. El seu germà, Luis María Zengotitabengoa, també va ser detingut a l'agost, però a la ciutat belga d'Ostende, per la seva relació amb el lloguer d'una furgoneta carregada d'explosius interceptada el 9 de gener a Zamora.

La furgoneta era conduïda per Garikoitz García Arrieta i el vehicle que feia de "llançadora" ho era per Iratxe Yáñez. Possiblement es dirigien a Obidos.

Però el refugi de la direcció d'ETA segueix essent França, on la col·laboració entre les forces de seguretat dels dos països ha permès desarticular la cinquena cúpula de la banda, un "cúpula" cada vegada més minvada. L'operació més important contra ETA es va produir el 28 de febrer, quan va ser detingut a Normandia el suposat cap militar d'ETA, Ibon Gogeaskoetxea.

També van "caure" els presumptes "alliberats" (fitxats i a sou de l'organització) José Lorenzo Ayestaran, implicat en deu assassinats perpetrats a principis dels anys 80 i Beñat Aguinagalde, presumpte autor dels assassinats de Isaías Carrasco i Ignacio Uría i un terrorista que estava fins aquell moment a l'ombra de Mikel Kabikoitz Carrera, àlies "Ata".

Carrera, que va substituir a Gogeaskoetxea en l'aparell militar, va ser detingut també el 20 de maig i ho va ser en companyia de qui teòricament devia substituir-lo quan fora detingut, Arkaitz Agirregabiria. Amb la detenció d'"Ata", relacionat amb els assassinats del dirigent aragonès del PP Manuel Giménez Abad i de dos policies aSangüesa, s'aconseguia posar entre reixes a l'últim membre del comitè de direcció de la banda que va trencar la treva amb l'atemptat de la T-4.

La lluita contra ETA s'ha endut la vida d'un agent francès, que el 16 de març de l'any passat en un tiroteig amb diversos presumptes etarres que intentaven robar en un concessionari de cotxes; un d'ells va ser detingut: Joseba Fernández Aspurz, buscat per kale borroka.

Tres detinguts a Girona

Però en territori espanyol també s'ha posat ETA contra les cordes: el 16 de febrer, la Policia Nacional va detenir el presumpte etarra Faustino Marcos Álvarez a Portbou, qui després d'estar vuit anys en la clandestinitat havia tornat a Espanya amb la intenció d'instal·lar un magatzem i un taller d'explosius.

Un dia després van ser arrestats pels Mossos d'Esquadra a Camprodon, prop de la frontera francesa, Jon Rosales i a Adur Aristegi Aragó, quan intentaven fugir al país veí.

Els dos detinguts estaven vinculats al presumpte etarra Ibai Beobide, qui havia estat arrestat el dia 13 a Guipúscoa. Els hauria captat per integrar dos "taldes" de legals al País Basc. També l'Ertzaintza va detenir aquest any en una operació en diverses fases al gener a nou presumptes "legals" (no fitxats) i va localitzar quatre zulos a Ondarroa, amb gairebé 40 quilos d'explosius.

Una altra operació important relacionada amb l'entorn de la banda es va practicar el passat 14 d'abril: la Guàrdia Civil va detenir així mateix l'abril a Biscaia i Guipúscoa a deu persones, tres d'elles advocats de presos d'ETA, acusats de servir de correus amb l'organització terrorista i gestionar la fugida d'etarres.

La banda terrorista ha matat 12 persones entre l'última declaració d'alto el foc de març del 2006 i la decretada ahir. En concret han estat assassinats quatre civils, un policia nacional, un policia francès, un militar i fins a cinc guàrdies civils.

L'última víctima mortal d'ETA va ser el cap de brigada de la policia francesa mort en un tiroteig a Dammarie-les-Lys, al sud-est de París. Es tracta del primer membre de les Forces i Cossos de Seguretat francesos que mor a mans d'ETA.