Amitjan segle XXI, allà per l'any 2053, quan la Unió Europea sigui l'arruïnada i decadent Confederació d'Estats Europeus, i la República Democràtica de la Xina (l'Alemanya Comunista es va autodenominar República Democràtica Alemanya) la República Democràtica de la Xina, repeteixo, sigui la potència militar i econòmica que mani en el planeta, encara llavors apareixeran per les pantalles dels ordinadors de butxaca, que tothom usarà com ara el mòbil, tres paios amb aspecte d'haver-se escapat d'una confraria de Setmana Santa o d'una missa negra, dient que ETA anuncia l'alto el foc general, i que estan disposats a tot, inclosa una bona conversa en basc xinès o en xinès basc per parlar de la independència i sobirania d'Euskal Herria, encara que per llavors és molt possible que gran part dels membres dels antics comandos d'ETA i la kale borroka s'hagin jubilat com a guardes de ?seguretat de El Tall Xinès o Galeries Pequín.
En els pressupostos de la nostra cultura és fàcil l'admissió d'assassins cruels, sanguinaris, monstruosos, torturadors, perversos o salvatges, però assassins avorrits és una cosa insòlita, que treu aurèola al crim. Un assassí brutal causa rebuig, però en la seva inhumanitat hi ha alguna cosa que crida l'atenció. En canvi, un assassí avorrit és una cosa que condueix a l'avorriment i a la falta de respecte.
Començo a tenir la neguitejant sensació que les úniques coses que no canviaran mai seran la tuna, cantant el bonic pasdoble-cançó Clavelitos, i el trio de la benzina encaputxada d'ETA cantant la tonada borratxa Alto el Foc General. Amb la terrible semblança que als de la tuna, se'ls nota la panxeta que quarantegen i als gudaris de pega la pandereta que ja tocaven en primer de Terrorisme.
Tant el Govern espanyol com els principals partits de l'arc parlamentari van acollir ahir amb cautela l'anunci d'alto el foc d'ETA, ja que la majoria de forces polítiques el va considerar "insuficient", mentre que les organitzacions de jutges consideren que aquest darrer comunicat no és gaire diferent als anteriors.
El ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, va assegurar que evidentment no es tracta d'una "mala notícia", però també va advertir que no era la nova que esperava la societat espanyola, perquè no suposa el "final" de l'organització terrorista i, malgrat que és "important", encara s'ha de confirmar "amb fets i sense condicions". En una línia similar, el ministre de la Presidència, Ramón Jáuregui, va considerar que aquest pot ser "el principi del final", però va garantir que el Govern es mantindrà "ferm" perquè sap que es tracta d'un comunicat "profundament tàctic" fet arrel de la presió de Batasuna. Mentrestant, des de les files de l'oposició, la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, va acollir amb escepticisme la decisió de la banda, considerant que es tracta només d'una "pausa" en la seva activitat terrorista, i va subratllar que no permetrà que la banda imposi condicions a la pau ni a cap tipus d'intervenció de mediadors internacionals.
Des del País Basc, el seu lehendakari, el socialista Patxi López, va assenyalar que ETA "ha començat a assumir que el seu final és inevitable" i que aquest nou alto el foc, "encara que és insuficient", s'apropa més al final del terrorisme, de manera que demana "prudència, responsabilitat i fermesa". En canvi, el president del PP basc, Antoni Basagoiti, va definir amb l'expressió "any nou, comunicat vell" la declaració, i va subratllar que es pot aconseguir acabar amb ETA, però "no pel que diguin els seus paranoics comunicats, sinó perquè l'Estat de Dret sigui ferm i continuï fent el que ha de fer".
Molt allunyat d'aquestes posicions es va mostrar en canvi el portaveu del Grup Popular al Parlament Europeu, Jaime Mayor Oreja, qui creu que l'anunci forma part d'un pacte entre la banda terrorista i el Govern.
Pel que fa a la resta de partits de l'arc parlamentari espanyol, el coordinador general d'Izquierda Unida, Cayo Lara, va subratllar que l'únic comunitat d'ETA que espera és aquell que digui que l'alto el foc és irreversible, i va demanar a Batasuna que pressioni la banda perquè abandoni les armes.
El portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, va destacar que aquest és "el pas endavant més important que ha fet ETA", però tot i això va considerar que és "insuficient". Mentrestant, el secretari general d'EC, Joan Ridao, va demanar "generositat i alçada de mires" al PSOE i al PP "per a no desaprofitar l'oportunitat històrica" que això suposa.
D'altra banda, el president del PNB, Iñio Urukullu, va recordar que "no és el text de l'aturada definitiva, que és el que exigeix la societat basca", i va desitjar que sigui "un pas cap al comunicat final". En canvi, la diputada Rosa Díez (UPyD) va considerar que el text és "una burla i un escarni".
També hi va haver reaccions per part de les víctimes de la banda. La presidenta de la Fundació Víctimes del Terrorisme, Maite Pagazaurtundúa, va assegurar que el comunicat no mereixia "cap comentari", tot afegint que el que hauria de fer ETA és "condemnar tota la seva història de terror i desaparèixer". Al seu costat, l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) va rebutjar "categòricament" el comunicat, al considerar-lo "electoral". La Coordinadora Gest per la Pau va considerar el text "insuficient", i va afegir que "no és el que ETA deu a la societat". Dignidad y Justícia va demanar, en canvi, als governs central i basc "més fermesa" davant d'ETA, i que no es deixin enganyar una altra vegada. Finalment, l'Associació Veus contra el Terrorisme (VCT) va llançar una crida a la rebel·lió cívica i va convidar tots els ciutadans a una manifestació el proper dia 5 de febrer a Madrid, sota el lema "No més mentides, no més treves trampa".
Des de Catalunya, el president de l'Associació catalana de víctimes d'organitzacions terroristes (Acvot), José Vargas, va qualificar de "burla" la declaració d'ETA i va considerar que la banda només busca "tranquil·litat i temps per a rearmar-se". Vargas va anunciar que l'anunci d'ahir només seria creïble si fos "un alto el foc definitiu" i si la banda decidís dissoldre's. Per a ell, "l'única manera de creure'ls és que abandonin les armes".
Mas s'ho mira en positiu
Mentrestant, el president de la Generalitat, Artur Mas, va assenylar que l'anunci d'ETA és un "moviment orientat de manera positiva", i va advocar per donar "una oportunitat a la pau i aprofitar-la fins al límit". A última hora de la tarda, Mas va emetre un comunicat en el qual, de forma molt mesurada i sense llançar les campanes al vol, valorava el pas fet per ETA. Mas va afirmar en primer lloc que l'anunci de la banda "no és nou i no és el que esperen amb ànsia la basca, l'espanyola i tampoc la catalana", perquè no representa la "desaparició definitiva" de la banda.
No obstant això, Mas va afegir que, des de la "prudència" amb la qual cal prendre's la declaració etarra, "cal valorar el pas que ha fet la banda terrorista com un moviment orientat de manera positiva". Segons Mas, "sempre cal donar una oportunitat a la pau i aprofitar-la fins al límit", però també creu que "cal esperar també que aquesta vegada sigui la definitiva i s'obri per a Euskadi un camí de pau i convivència on siguin els bascos i les basques els que decideixin el seu futur". El president va recordar que el poble català, "que ha patit molt cruament i directament l'asssot del terrorisme en la seva pròpia carn", serà el primer a alegrar-se de la fi d'ETA.
Des de l'oposició, el portaveu del PSC, Miquel Iceta, va afirmar que la seva formació només espera "una declaració molt senzilla per part d'ETA", que és el seu abandó "definitiu i sense condicions de la violència", tot i considerar que la banda ha fet "un pas més" en aquesta direcció. Iceta també va deixar clar que el PSC sempre estarà "al costat del Govern i de les forces polítiques democràtiques per acompanyar aquest procés fins al final".
El portaveu del PP al Parlament català, Enric Millo, va subratllar per la seva banda que "no hi ha cap treva factible, possible ni creïle que no estigui precedida per un lliurament d'armes i per un rendiment de comptes davant la justícia". Millo va alertar també que l'alto el foc pot ser "un truc" o una "trampa" per aconseguir que "els que atempten contra el dret a la vida" puguin presentar-se a les properes municipals.
Finalment, el secretari general d'ICV, Joan Herrera, va titllar de "positiu" i "pas endavant" el comunicat, però va apuntar que aquest compromís encara és "insuficient".
