És evident que la crisi ha arribat també als consistoris gironins, que des de fa temps es queixen que han de fer mans i mànigues per poder donar tots els serveis que els ciutadans els exigeixen i que a vegades no haurien de dependre directament d'ells, sinó d'altres institucions. I aquesta és una de les raons que fa que, en nombroses ocasions, les factures a pagar acabin essent més grans que els ingressos aconseguits. Segons un informe del Ministeri d'Economia on es recull la liquidació dels pressupostos municipals de 2009, hi ha 80 localitats gironines -la qual cosa significa un 36% dels 221 municipis que hi ha a la demarcació- van tenir més despeses que ingressos durant aquell exercici. Aquesta llista inclou algunes de les principals localitats de la demarcació, com Palafrugell, Calonge, Salt, Castelló d'Empúries i Sant Feliu de Guíxols, però també hi ha poblacions tan petites i amb pressupostos tant reduïts com Cabanes, Borrassà i Gombrèn, entre d'altres.

La llista de municipis amb més despeses que ingressos inclou algunes capitals de comarca. La que va tenir una diferència més acusada entre els ingressos i les despeses va ser Santa Coloma de Farners, on durant l'any 2009 es van gastar gairebé dos milions més del que van ingressar. Altres casos són el de Banyoles, on les despeses van superar en 187.000 euros els ingressos; la Bisbal d'Empordà, on la diferència va ser de 458.000 euros; i Ripoll, on es van gastar 307.000 euros més dels que van entrar a caixa.

Pel que fa a la resta de les principals localitats gironines, a Salt, per exemple, es van gastar 1,8 milions d'euros més dels que van ingressar; a Palafrugell la despesa va superar en 887.000 euros els ingressos i a Calonge la diferència entre despesa i ingressos va ser d'1,4 milions d'euros. Un dels casos més destacats, però, és el de Castelló d'Empúries, on les despeses han superat en 2,3 milions els ingressos. A Girona ciutat, Figueres, Olot i Lloret de Mar, en canvi, el nombre d'ingressos va superar el de despeses.

Consells i Diputació

Pel que fa als Consells Comarcals, n'hi ha tres (els de l'Alt i el Baix Empordà, així com el de la Cerdanya) que van gastar més del que van ingressar. La resta, inclosa també la Diputació, van aconseguir que la despesa fos més baixa que els ingressos.

En general, però, més enllà de si les despeses han estat més o ?menys elevades, una bona part de les localitats gironines van veure reduïts els seus pressupostos entre 2008 i 2009. En total, van ser 85 poblacions les que van registrar menys ingressos que l'any anterior, de manera que gairebé un 40% dels consistoris van haver de fer més equilibris per tal d'intentar ajustar-se el cinturó. Castelló d'Empúries, per exemple, va comptar amb gairebé quatre milions menys d'ingressos, mentre que Quart en va tenir 3,6 menys, una xifra molt similar a la de Sant Julià de Ramis, on la reducció de pressupost va arribar als 3,8 milions d'euros.

Els pobles més endeutats

Pel que fa a l'endeutament municipal, Sant Joan les Fonts encapçala la classificació del deute per habitant, amb 2.109 euros. Darrere seu es troben Planoles, amb 1.774 euros per veí, i el Port de la Selva, on n'hi ha 1.720.

En canvi, localitats petites com ara Beuda, Argelaguer, Meranges, Masarac i Mieres, entre altres, consten sense cap endeutament. En la mateixa línia, compten amb deutes per habitant molt reduïts l'Armentera (15,2 euros per persona), Espinelves (20 euros), La Pera (13,54 euros) i Maià de Montcal (20 euros), per exemple.