Almenys 22.266 alumnes de les escoles i els instituts de 21 municipis gironins -sobretot del Baix Empordà i de la Selva, però també del Gironès- es van quedar ahir sense classe perquè els seus centres van tancar. A aquests s'hi ha d'afegir una part difícil de concretar dels 8.795 estudiants que utilitzen el transport escolar a les 5 comarques gironines on la Generalitat va anul·lar el servei i, també, l'alumnat que els pares van preferir que es quedessin a casa malgrat tenir l'escola oberta.

La Direcció territorial del Departament d'Ensenyament de la Generalitat a Girona va informar que, per decisió dels alcaldes pertinents, ahir no van obrir portes els centres de dues poblacions del Gironès -Cervià de Ter i Quart-, sis de la Selva -Amer, Arbúcies, Hostalric, Maçanet de la Selva (on es van oferir serveis mínims, segons va informar el Consistori), Sant Feliu de Buixalleu i Santa Coloma de Farners- i tretze del Baix Empordà -Calonge i Sant Antoni, Castell d'Aro-Platja d'Aro, Cruïlles, l'Estartit, Mont-ras, Palafrugell, Palamós, Pals, Sant Feliu de Guíxols, Sant Sadurní de l'Heura, Santa Crisina d'Aro, Vall-llobrega, la Bisbal d'Empordà i Sant Feliu de Guíxols (aquests dos últims van decidir reobrir a la tarda)-. A la resta de la demarcació, els Serveis territorials van comunicar que l'activitat lectiva es va desenvolupar amb normalitat.

Sense poder arribar al centre

Els centres que van tancar estaven afectats per alguna línia de transport escolar suspesa, mesura que es va aplicar al Gironès, la Selva, l'Alt i el Baix Empordà i el Pla de l'Estany. Ara bé, resultava difícil de comptabilitzar quants alumnes van faltar a classe encara que les seves escoles i instituts estaven oberts, ja que no hi van anar pel seu compte.

Per norma general, els centres van publicitar la decisió de tancar a través dels seus webs, però la realitat és que no totes les famílies se'n van assabentar a temps i en algun cas es van trobar amb les portes tancades quan ja eren davant l'escola. Malgrat això, la presidenta de la Fapac, Imma Fuyà, va dir que no li constaven queixes d'associacions de mares i pares. Pel que fa al tancament, Fuyà va considerar que "hi havia una alerta bastant gran i era bastant prudencial enviar els nens a casa".

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va mostrar el seu suport als centres que van decidir tancar i va destacar que "la primera responsabilitat d'un director és garantir la seguretat dels alumnes". La consellera va emplaçar a les escoles a reprendre el curs amb total normalitat a partir de dilluns.

"Val més prevenir que reparar"

Per la seva banda, el conseller d'Interior, Felip Puig, va qualificar d'"encertada" la seva aposta per aplicar la màxima prevenció davant el risc d'una intensa nevada, que al final no es va concretar, i va afirmar que qualsevol ciutadà hauria actuat de forma semblant perquè "val més prevenir que reparar". Puig va afirmar que dijous disposava de previsions de risc d'una intensa nevada, pel que va acordar, com a últim responsable de Protecció Civil, avançar el transport escolar al migdia i suprimir-lo ahir a 13 comarques, davant el risc que els alumnes quedessin atrapats en els desplaçaments.

El conseller va subratllar que no li preocupa que la seva aposta per la prevenció al màxim pugui laminar la credibilitat de Protecció Civil davant els ciutadans amb vista a futurs episodis d'alerta, ja que es va mostrar convençut que qualsevol ciutadà en el seu lloc hauria actuat de forma semblant. Felip Puig va apuntar que va rebre trucades des de municipis afectats per la neu avisant-lo que es quedava curt amb les seves decisions i va assenyalar que, si les previsions s'haguessin complert, la situació hauria estat molt complicada. De totes maneres, va manifestar que les seves decisions no van ser ni "exagerades" ni van estar "condicionades pel que va passar fa dos anys".

Puig, que es va fer acompanyar en la roda de premsa pel cap de l'àrea de prediccions del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), Santi Sagatà, es va escudar en què les previsions meteorològiques no són una ciència exacta. "Els meteoròlegs encerten sempre? No, però més que els economistes sí", va ironitzar.