Un perfil habitual de defraudador és aquell que té un petit negoci, probablement en el sector immobiliari, que ha facturat una determinada quantitat de diners, ha declarat un 20% menys del que realment ha cobrat, i ha amagat sota la rajola o en un calaix el sobrant no declarat. Jordi Altayó, ponent de la comissió econòmica, financera i tributària del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya, creu que el Govern ha de desplegar una normativa que permeti regular aquest col·lectiu, cosa que facilitarà la posada en circulació "d'una quantitat tremenda" de diners que en aquests moments són necessaris en el sistema financer espanyol. Altayó afirma que la majoria d'aquests capitals procedeixen de l'època de les vaques grasses del boom de la construcció i per tant es tracta d'un important volum de diners. acn/ddg barcelona
Els gironins i les seves empreses tenen en la seva "comptabilitat B" de l'ordre de 2.600 milions d'euros, segons una estimació del sindicat Gestha, majoritari entre els tècnics del Ministeri d'Hisenda, bona part de la qual (uns 1.700 milions) és d'origen tributari, i la resta (uns 900 milions), laboral.
Aquest és el presumible volum del diner negre que es mou en la demarcació i que, almenys en part, podria encaixar en l'amnistia fiscal que el Govern ha inclòs en els Pressupostos Generals de l'Estat de 2012, amb el propòsit d'obtenir una recaptació extra. El mateix col·lectiu estima que en tot el país la riquesa que no es declara al fisc ronda els 250.000 milions. El diner negre -entès en sentit ampli, com els béns i drets que s'oculten a les autoritats tributàries per a no pagar impostos- és, al costat del treball irregular, component principal de l'economia submergida.
Encara que la dimensió d'aquesta no es pot fixar amb precisió, diversos estudis sostenen que a Espanya arriba a quantitats equivalents a entre el 18% i el 23% del producte interior brut (PIB). Gestha ha arribat a fer una aproximació de l'economia submergida en les províncies espanyoles. El càlcul més recent es basa en informació de l'any 2009 i llança el següent saldo per a Girona: les activitats no declarades -sense incloure les il·lícites, com el narcotràfic- mouen ?.??? milions d'euros.
Aquesta xifra és equivalent al 13,8% del PIB de la demarcació; aquesta quantitat es reparteix entre ?.??? milions d'euros que procedeixen del frau fiscal (diners o béns ocultats a Hisenda) i 887 milions corresponents al frau laboral (llocs de trebals contractats sense que hi hagi hagut alta en la Seguretat Social).
Tot i les elevades quantitats que els gironins oculten a Hisenda i la Seguretat Social, és la demarcació de l'Estat on l'economia submergida representa una menor proporció respecte al PIB (13,8%).
La Rioja, al capdavant
L'economia submergida té una dimensió superior en la majoria de les comunitats autònomes, singularment a La Rioja (31,4%), Canàries (28,7%), Castella-la Manxa (26,5%) i Galícia (26,3%). Aquestes estimacions poden haver sofert variacions des de 2009: unes a la baixa, a causa del descens en l'activitat immobiliària, considerada un sector d'alt risc per a l'evasió fiscal i l'ús de diner negre; altres a l'alça, perquè en els moments de crisi l'ocultació d'ingressos a Hisenda sol incrementar-se, igual que ho fan els treballs irregulars.
L'anterior Govern de l'Estat va intentar el 2011 frenar l'avanç de l'ocupació submergida. Ho va fer, com ara fa l'actual Executiu, amb l'amnistia fiscal, obrint un període de "regularització " al qual podien acollir-se les empreses que tinguessin treballadors en situació il·legal, sense contracte i sense alta en la Seguretat Social.
Els empresaris eren exonerats de pagar sancions, encara que havien d'abonar les cotitzacions pendents des de gener de 2011. Aquesta "amnistia", però, va acabar resultant un fracàs en tot el país.
En la majoria de les comunitats autònomes tot just es van registrar uns centenars de casos de contractes legalitzats. La "regularització fiscal" que ara intenta el Govern de Mariano Rajoy està pensada per a actuar sobre l'altra pota de l'economia submergida: el frau tributari.
Dues actuacions
Ciutadans i empreses podran treure a la llum el seu diner negre a canvi de pagar el 10 per cent d'aquest. El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) ha publicat ja el decret amb les línies generals d'aquesta amnistia fiscal. En realitat, s'inclouen dos procediments.
D'una banda, es busca la repatriació de fons allotjats per les empreses en paradisos fiscals i resultants dels repartiments de dividends i vendes de participacions que les companyies, generalment grans corporacions, tenen fixades en països on la tributació és nul·la o molt laxa. Els diners quedaran "regularitzats" mitjançant la seva declaració i el pagament d'un 8 per cent a l'Agència Tributària.
D'altra banda, les empreses o particulars que tinguin béns o drets que hagin ocultat a Hisenda en no haver declarat per ells en liquidar l'impost de societats o l'IRPF podran presentar una declaració extraordinària i legalitzar la seva situació, sense sanció de cap mena, a canvi de pagar un gravamen equivalent al 10 per cent.
El termini per realitzar aquestes declaracions i realitzar l'ingrés finalitza el 30 de novembre d'aquest any.
A continuació, el Govern espanyol es proposa endurir les sancions per frau fiscal. Mitjançant ambdós procediments, el Ministeri d'Hisenda preveu que les arques públiques ingressin en total 2.500 milions d'euros.
Tenint en compte que Girona suposa al voltant del 2% del PIB de l'Estat, a Girona es podrien arribar a recaptar uns 50 milions d'euros adicionals.
Més control
El ministre, Cristóbal Montoro, ha defensat a més que l'amnistia fiscal permetrà a l'Agència Tributària augmentar el control sobre els contribuents a posteriori. No obstant això, alguns estudis acadèmics qüestionen els resultats efectius d'aquest tipus de processos, considerats, a més, injustos perquè es trenca el principi d'igualtat tributària, afavorint els defraudadors i agreujant els contribuents que compleixen amb Hisenda.
