El pla per pagar proveïdors fa apujar taxes als ajuntaments

Salt vol "començar de zero"

L'Ajuntament de Girona ha reduït substancialment el deute amb els proveïdors i, dels 1,6 milions d'euros d'impagats que tenia a finals del 2011, ara només en queden per liquidar poc més de 244.000. En total, ara la ciutat té 106 factures de proveïdors pendents de liquidar al calaix. Girona és un dels municipis de la demarcació que no s'acollirà al pla d'ajudes de l'Estat i evita pagar els interessos del 5% en els propers 10 anys. Per contra, Salt planteja aquesta pla d'ajust per liquidar el deute i "començar de zero". El regidor d'Hisenda, Albert Casellas, va explicar que l'Ajuntament paga puntualment els proveïdors, excepte aquest darrer any. En aquest sentit, a partir d'ara podran pagar amb més "diligència" les noves factures que es vagin generant enguany. L'Ajuntament tindrà un màxim de deu anys per retornar a l'Estat els 4.334.000 euros que ha sol·licitat. Aquest pla que estableix les previsions econòmiques de l'Ajuntament de Salt per als pròxims anys i com pensen fer front a la situació econòmica, és el que ja tenien previst des del consistori seguint línies d'austeritat i contenció de la despesa.

Figueres no vol fer fora ningú

L'Ajuntament de Figueres és un dels que es veuran més collats pel crèdit demanat al Govern central, encara que han intentat solucionar-ho per altres vies. Un dels aspectes que té en compte el pla per assumir l'import del prèstec -que s'ha de retornar a deu anys amb dos de carència- és una previsió d'augment d'ingressos en un 4% i de les despeses en un 2% per arribar al 2015 a un romanent de tresoreria positiu de 800.000 euros. El document, que s'ha elaborat des d'Hisenda i Intervenció, planteja que entre els anys 2012, 2013 i 2014 es va reduint el romanent negatiu amb un augment dels ingressos d'un 4% -tenint en compte que la inflació ronda el 3%- i un 2% les despeses. En tot cas, el consistori descarta fer reduccions de plantilla o d'altres de les mesures que els ha proposat el Govern estatal.

L'Ajuntament de Castelló d'Empúries demana a l'Estat dos milions d'euros per fer front als 3,7 que es deuen en factures a proveïdors. El pla d'ajustament que s'ha fet arribar al Govern central té en compte diverses mesures com no cobrir els llocs de treball que quedaran vacants per 23 jubilacions. Les feines, en aquest darrer cas, es cobriran amb personal propi. Respecte als ingressos, no preveuen un increment dels impostos, més enllà de la pujada de l'IPC. El que sí pretenen és ajustar les taxes que actualment són molt deficitàries com la llar d'infants, l'escola de música o l'expedició de documents.

Palamós s'estreny el cinturó

El Baix Empordà acumula un bon nombre de municipis que paguen a temps. Calonge, Palafrugell, la Bisbal o Torrella de Montgrí són algunes de les poblacions que han descartat acollir-se al pla perquè no tenen deutes excessius. Per contra, el govern de Palamós és un dels consistoris que ha demanat l'ajut d'1,9 milions d'euros per poder pagar els proveïdors. El cost anual del crèdit serà de 293.000 euros. En l'apartat d'ingressos es proposa uns increments d'impostos d'entre un i tres punts, que generin uns 100.000 euros anuals d'increment recaptatori en impostos directes i indirectes. Cal recordar que l'Impost de Béns Immobles (IBI) tindrà una càrrega afegida del 4 per cent en els trams més alts. En el control de la despesa destaca la suspensió de les aportacions al pla de pensions dels treballadors municipals, amb un estalvi de 95.000 euros per a aquest any. L'amortització d'una plaça de subaltern i d'una altra d'auxiliar administratiu, reduiria la despesa en 60.000 euros. Hi haurà un control de la gestió econòmica perquè l'endeutament es mantingui al voltant del 85% dels recursos corrents i, per exemple, s'hauran de presentar un mínim de tres pressupostos per a les contractacions de serveis, encara que siguin menors.

Fer net abans del previst

L'Ajuntament de Banyoles no té cap factura pendent d'abans del 31 de desembre de 2011 i resta al marge d'aquest pla estatal. Tanmateix, la capital del Pla de l'Estany ve d'un pla de sanejament molt dur. L'alcalde va explicar que a finals del 2011, els diners de factures pendents de pagament s'havia disminuït en un milió d'euros en comparació amb la mateixa data del 2010. Cada mes, el consistori té uns 850.000 euros de despesa en concepte de pagament a proveïdors.

Un crèdit per una urbanització

Mentre el consistori d'Olot ha decidit no acollir-s'hi, el govern de Sant Feliu de Pallerols ha demanat adherir-se a la línia de crèdit per pagar les factures de proveïdors de fins a final del 2001. En concret, ha fet una petició per un total de 635.000 euros, que són els que corresponen a la factura que l'Ajuntament ha de pagar a Rubau Tarrés per la urbanització del pla de Bastons.

Ripoll, pendent de subvencions

L'Ajuntament de Ripoll va aprovar un pla d'ajustament que li ha de permetre entrar en una línia de crèdit per pagar més d'1,9 milions d'euros. L'Ajuntament admet que el pla condiciona futurs pressupostos, especialment si se'ls dóna tot el que reclamen. Aquest crèdit és a deu anys, es podrà amortitzar abans quan es vagin cobrant les subvencions pendents i s'hi afegeix al crèdit ICO que es va obtenir fa uns mesos amb aquesta mateixa finalitat per import de 400.000 euros. Ribes de Freser també s'ha acollit al Reial Decret per per pagar proveïdors per fer front a factures pendents, que en el cas del consistori ribatà són per valor de 260.000 euros.

Puigcerdà, a l'espera de l'Estat

L'Ajuntament de Puigcerdà ha transmès al Govern central factures per un valor total de prop d'un milió i mig d'euros. En acollir-se al pla l'Ajuntament haurà d'ajustar els preus públics i preveure si cal reduir alguns serveis si l'Estat autoritza el crèdit.